Fa un mes comentava l’aparició de la versió catalana de L’origen de les espècies, d’Edicions 62. Ara he llegit al bloc de Montse Vallmitjana l’apunt Una nova edició de L’origen de les espècies? i em fa caure en uns detalls de l’actual edició que m’havien passat desapercebuts però que trobe prou greus. Edicions 62 recicla una versió de l’any 1982 sense reconèixer la tasca d’alguns dels seus responsables. Si fa no fa, aquest fet em recorda la barra d’Espasa Calpe, que fa passar per edicions commemoratives les reimpressions de llibres que tenen més de vuitanta anys de circulació i que, potser, necessiten una revisió a fons, si més no de l’aparell de notes obsoletes. Però el cas de l’única (però res de nova, tret del pròleg de Martí Domínguez) edició en català de L’origen fa més pena: és insultant per als curadors originals, Joan Senent Josa i Montserrat Vallmitjana, els noms dels quals s’han omès en la present edició; i és insultant per al lector que és tractat com un empardalat a qui no l’importarà empassar-se, per exemple, un llistat bibliogràfic aturat fa vint-i-set anys. La manca de professionalitat és el nostre pitjor enemic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ho havia vist fins avui, moltíssimes gràcies pel teu recolzament
Montse