Ahir tinguérem el IX Matinal de l’evolució al Botànic: una ocasió més per revisar conceptes i treure noves idees. Cal agraïr la fidelitat dels assistents, que es manté per la sensació d’haver aprofitat el temps en un matí de dissabte primaveral. Això fa molt de goig.
De les tres ponències d’ahir en podríem treure tres bons missatges. Sari Gil parlà de la microbiota humana, dels nostres companys de viatge: 10 vegades més microorganismes que cèl·lules en tot el cos (6×1013), més densitat de biodiversitat en l’intestí humà que en qualsevol altre ecosistema conegut (unes 1012 cèl·lules per gram), 100 vegades més gens microbians que gens humans… en fi, som un ecosistema microbià amb potes.
Merxe Fernández desmitificà la mala fama dels paràsits: res de criatures degeneardes. Altrament, representen estratègies de supervivència d’una sofisticació inimaginable. Impagables els vídeos que va mostrar, com aquell grill que es suïcida o el del caragol zombi. La reivindicació final de la conservació dels paràsits, una repugnància per als que lluiten contra ells, es per a pensar-ho llargament.
Finalment, Juanma García Ruiz ens va revelar la dificultat (o potser impossibilitat) de traçar una frontera nítida entre les morfologies purament minerals i les d’origen biològic. Tot un repte per als diagnòstics i deteccions de vida estranya o extraterrestre… Els biomorfs de sílice impactaren el públic assistent.
L’objectiu de passsar-ho bé es va complir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Juli!
Un altre tipus de paràsit (esta vegada fongs: cordyceps) que afecten insectes, especialment aquells que esdevenen “massa” nombrosos i per tant el fong actua com a mecanisme de control de població, mantenint l’homeòstasi de l’ecosistema:
http://www.youtube.com/watch?v=XuKjBIBBAL8