El buit del temps

Rosemary i Peter Grant, professors de la Universitat de Princeton, impartiran aquesta vesprada (19h, al Jardí Botànic) la conferència Evolution of Darwin’s finches. Es tracta del Memorial Pelegrí Casanova de Biodiversitat i Biologia Evolutiva 2009. Ahir participaren en el simposi Natural Selection in the 21st Century: a New Homage to Darwin, organitzat per la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i la Societat Catalana de Biologia. Fou una xerrada espectacular, un resum de la increïble proesa d’aquests dos biòlegs que s’han passat 35 anys observant l’evolució dels pinsans de Darwin a les Galápagos.
El conjunt dels seus estudis és un brillant aliatge de les observacions i els experiments amb els ocells al camp amb les aproximaciones pròpies de la biologia del desenvolupament i la genètica molecular. Els Grant han aconseguit narrar l’evolució i l’adaptació de les catorze espècies dels pinsans a partir d’un avantpassat comú de fa uns 2 o 3 milions d’anys. Per això han hagut de conjuminar les dades ecològiques, etològiques (per exemple, la diversitat del cant dels ocells) i evolutives amb els canvis en el nombre d’illes de l’arxipèlag o les fluctuacions climàtiques o l’abast de diversos tipus d’aliments. Les poblacions ben diverses dels pinsans d’avui són el resultat de la selecció natural, la selecció sexual i la contingència.
Quan Darwin va passar per les Galápagos en 1835 no es va adonar de la importància que tindria per a ell aquell viatge. Fou més tard, retrospectivament, quan s’adonà que a les illes oceàniques era on millor es podia visualitzar l’evolució. Per a ell només era una conjectura sòlida. Però els Grant han fet el que Darwin no va poder: hi han tornat cada any, generació de pinsans rere generació, per acomplir el somni de Darwin, és a dir, observar l’evolució en temps real.

A la foto: Peter i Rosemary Grant a la seu de l’IEC del carrer del Carme de Barcelona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!