El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Déu i Darwin són compatibles?
La ciberenquesta de Vilaweb d’aquesta setmana (Creus que la teoria de l’evolució de Darwin és un argument contra l’existència de Déu?) ha recollit més de mil tres-cents vots i el resultat indica quasi un empat entre els que pensen que sí i els que no, amb un percentatge remarcable (més d’un 16%) que no ho saben. Dimecres passat, a l’OCCC tinguérem el tradicional Bar de Ciències del Dia de Darwin amb el títol Déu i Darwin són compatibles? Allí estigueren els professors de la UAB David Jou i Adolf Tobeña, el primer un físic creient, el segon un neurocientífic descregut (per emprar el seu qualificatiu), moderats per la periodista Núria Cadenes i envoltats del públic més nombrós que mai no s’havia aplegat a un Bar de Ciències des de que els organitza la Càtedra de Divulgació de la Ciència a la ciutat de València.
El nivell del debat fou alt, en termes teològics sobretot, per la banda d’un Jou defensor del cervell místic. És clar que el misticisme és una realitat i un dels reptes de la biologia evolutiva és esbrinar el perquè de la seua existència, potència i capacitat d’adaptació. Com va dir Tobeña, la idea de Déu és antiga i poderosa, la teoria evolutiva de Darwin té una capacitat explicativa potent, per tant, ambdues conviuran per sempre més, mentre hi haja cervells racionals i/o místics al planeta. Aquest és un dels misteris: la coexistència (segons Tobeña en territoris cerebrals separats) del pensament místic i el racional en el mateix cervell. Entre el públic hi hagué intervencions també molt oportunes, com quan es va assenyalar que, des de la perspectiva de la història de les idees, desmuntar els darrers arguments de la teologia natural per part de la teoria evolutiva havia suposat deixar la idea de Déu sense cap suport, diguem-ne científic, més enllà de les enredades mí(s)tiques dels principis antròpics i similars que tan s’estimen els físics. Avui, al programa Aigua en cistella de Ràdio 9, presentat per Reis Juan, David Jou i Adolf Tobeña exposen els seus arguments.
Siga com siga, jo continue preferint la manera de dir-ho de Steven Weinberg, a la qual ja em vaig referir en un apunt de fa temps: la ciència no fa impossible que la gent intel·ligent siga religiosa (hi teniu el remarcable exemple de Jou), però almenys els possibilita no ser-ho. Sospite que aquest era el cas de quasi tots els assistents al Bar de Ciències de l’altra nit, cosa que em fa pensar que aquest problema sembla preocupar més als no creients que als creients.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I pot ser el concepte o signicat de Déu en abstracte, mai ha estat el mateix per a tothom.
I fins i tot pels que creuen que Déu pot existir, Darwin amb la seva saviesa només seria un fill més seu.
Fa moooolts anys, quan els testimonis de Jeovà anaven casa per casa fent proselitisme, unes dones van oferir-me un llibret que es deia “¿Creación o evolución?”, en què es “provava” –em van dir– que l’evolució no havia existit. Van començar a parlar-me del carboni 14, que si només servia per uns pocs milers d’anys, etc. I jo els vaig parlar del registre fòssil i d’altres coses que ara no recordo, però que em va semblar que no entraven dins de la lliçó que havien après.
En veure que havien topat amb algú que sabia una mica de què anava la cosa –segurament menys del que a elles els va semblar– i que els vaig dir que no veia per què una persona creient no havia d’acceptar l’evolució, em van dir que m’enviarien un expert per tractar-ho. Els ho vaig agrair, però els vaig dir que no m’enviessin ningú, que no tenia cap interès a parlar-ne.
El fet que hi hagi creients –fins i tot científics– que estan d’acord amb l’evolució significa que si més no la idea de Déu i la de l’evolució biològica no són incompatibles.
Com deia la nena Simpson en aquell episodi dedicat a l’evolució, la ciència no s’ha d’ensenyar a l’església ni la religió a l’escola.
De existir Déu els cientifics l’únic que fan és anat descobrint a poc a poc conforme avança la ciència els labertints de la seva creació.
Però ells només descubreixen la pedra dels elements com la pedra, que està ahí però no saben qui l’ha ficada i per a què han estat ficats.