El buit del temps

El número 60 (Hivern 2008-2009) de la revista Mètode està dedicat a Darwin. Com sempre, la revista dirigida per l’escriptor i porfessor de periodisme de la Universitat de València Martí Domínguez, ens ofereix un producte excel·lent, a vessar de textos i propostes suggerents.
Tmabé amb aquest número la revista enceta la seua etapa com a Revista de referència de la Xarxa Vives d’universitats. És un reconeixement important, sens dubte, que hauria d’anar molt més enllà del colpet a l’esquena i cristal·litzar en un recolzament explícit i efectiu a la tasca que fan, gairebé heroicament, la (poca) gent que fa possible aquest petit miracle, als qui personalment només puc expressar admiració.
El monogràfic Darwiniana es compon de textos realitzats per especialistes, salpebrats amb textos d’autors que provenen, diguem-ho així, de les humanitats, i il·luminats per treballs originals de l’artista Willy Ramos. A més, com ja havia avançat ací, el número 60 s’acompanya de la primera traducció al català de l’Autobiografia (no censurada) de Darwin.
Diu Martí a l’Editorial que Darwin és comparable a Galileu, Copèrnic o Einstein però que la figura de Darwin s’acreix amb el temps. Estic totalment d’acord: no sols encara no hem superat la seua percepció genial sinó que tota la ciència natural actual descansa sobre el seu sòlid fonament. És fàcil i barat titular reportatges proclamant que Darwin s’equivocà o anava errat. I tant, que es va equivocar en coses. Però és injust atribuir-li encara més dèficits en ignorar el context històric cultural i científic de la seua època. Per a no saber res positiu del mecanisme de l’herència ni del comportament geològic del planeta, en termes de tèctonica de plaques, és admirable fins on va ser capaç d’arribar.
Martí desitja que Mètode ens mostre un Darwin “profundament original i isolat, que va capitanejar, quasi en total soledat, una de les revolucions més importants de la història dels homes.” Au, a llegir!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!