El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Darwin al quiosc: The Economist
A les portes del bicentenari de Darwin, moltes publicacions s’afanyen a mostrar reportatges i articles més o menys vinculats al seu llegat. Em sorprèn gratament el número especial de Nadal de la revista The Economist que hi dedica tres articles i un editorial.
Of music, murder and shopping presenta l’especial darwinista amb el subtítol “és hora de començar amb Darwin per entendre el comportament humà”. En efecte, sembla que ja va sent hora de deixar-se dels bons salvatges, de la perfectibilitat humana, i d’altres mites i nocions imaginàries, per entendre com som. Darwin ho va deixar ben clar, som una espècie de primats evolucionats a partir d’avantpassats no primats. Però des de les humanitats i les ciències socials aquesta idea central ha tingut poc ressò. The Economist crida l’atenció sobre tres assumptes possibles on la biologia evolutiva dels humans suggereix camins de recerca fructífera: la nostra inclinació universal per la música (Why music? Biologists are addrssing one of humanity’s strangest attributes, its all-singing, all-dancing culture), la neurobiologia del mercadeig (The way the brain buys. Retailers are making breakthroughs in understanding theoir customer’s mind. Here is whot they know about you), i la vigència del pensament evolutiu en les ciències socials i polítiques… o no (Why we are as we are. As the 150th anniversary of ‘The Origin of Species’ approaches, the moment has come to ask how Darwin’s insights can be used profitably by policymakers).
Són tres petites joies que sorprendran més d’un lector i que generaran certes reticències a aquells que encara es resisteixen a acceptar la nostra animalitat. Això es fa patent en els comentaris que els lectors deixen en el web de la revista i és un símptoma de la incomoditat que encara genera el radicalisme de la proposta darwinista. Perquè és tan confortable el somni d’uns humans més propers als àngels que als ximpanzés…
La suggerent il·lustració és de Norma Bar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I si alguna qüestió defineix la biologia humana que ens diferència de la resta, és el seu interés per les humanitats i les ciències socials entre les quals hi ha la música.
I també defineix la biològia humana l’esperit de cercar contradiccions enllà on no n’hi han. I on puga n’hi haure ignorar-les.
No sé qui deia que l’ésser humà era l’unic animal capaç d’entropeçar sovint en la mateixa pedra.
Estic enllestint la lectura de “Las manchas del leopardo” de Brian Goodwin.
La seua lectura de la funció dels gens i la morfologia dels éssers vius és seriosa?
Com ja tinc molts anys, visc a un poble i no tinc cap referència, podries contestar-me.
Gràcies.
P.S. Gràcies a tu vaig llegir Lynn Margulis i sense la teua referència també hauria entés la seriositat del seu treball, però en el cas de Goodwin tinc alguns dubtes.
C.V.
Estic enllestint la lectura de “Las manchas del leopardo” de Brian Goodwin.
La seua lectura de la funció dels gens i la morfologia dels éssers vius és seriosa?
Com ja tinc molts anys, visc a un poble i no tinc cap referència, podries contestar-me.
Gràcies.
P.S. Gràcies a tu vaig llegir Lynn Margulis i sense la teua referència també hauria entés la seriositat del seu treball, però en el cas de Goodwin tinc alguns dubtes.
C.V.