El buit del temps

Tal dia com avui, fa cent anys, el Paranimf de la Universitat de València al carrer de la Nau, s’omplí de gom a gom. A les nou de la nit es celebrava un homenatge a Darwin, l’únic organitzat per una institució acadèmica a l’estat espanyol. La iniciativa fou d’un grup d’estudiants de medicina inspirats pel seu professor d’anatomia Peregrín Casanova, un seguidor d’Ernst Haeckel. El periodista J. Martínez Roca al seu article Jamás perdonarán a Darwin (El Pueblo, 2 de febrer de 1909) es lamentava que cap institució científica espanyola, a diferència del que ocorria en països com Anglaterra, França o Alemanya, tingués previst homenatjar el naturalista més gran del segle XIX. Martínez Roca ho atribuïa a la mordassa que el reaccionarisme catòlic havia imposat atès «el enorme poder que la teocracia y todas las religiones positivas tienen aún en nuestro país sobre los que cultivan la ciencia o se llaman hombres científicos, cuando debiera suceder todo lo contrario: ser éstos los espíritus más libres y más emancipados cual sucede en el extranjero». El periodista recordava que el fundador de El Pueblo, Vicente Blasco Ibáñez, a través de les seues editorials (Sempere, Prometeo) havia publicat molts llibres d’evolucionisme i de les primeres traduccions de Darwin a l’espanyol. Una vegada lliurat l’article a la redacció, Martínez Roca encara tingué temps de reaccionar i afegir que un grup d’estudiants de medicina, associats a la Acadèmia Mèdico-Escolar, preparaven un homenatge a Darwin.

L’alumne de Casanova Salvador Monmeneu, precisament mentre llegia durant l’estiu de 1908 la traducció de The descent of man
publicada per Sempere, fou segurament el primer
en adonar-se que el centenari de Darwin s’apropava. Ell i altres
companys planejaren l’edició d’un número especial de la revista Tribuna
Médica i un acte acadèmic. En gener de 1909 es posaren contacte amb
diversos científics i intel·lectuals per tal d’organitzar-ho tot: Odón
de Buen (catedràtic de la Universitat de Barcelona, evolucionista de
primera hora que comptava amb el mèrit de tenir un parell de llibres en
l’índex dels prohibits pel Vaticà), el naturalista suecà (també
catedràtic a Barcelona) Josep Fuset, el precursor de la bioquímica
espanyola José Rodríguez Carracido, el naturalista Salvador Calderón
(potser l’evolucionista més veterà) i el rector de Salamanca, Miguel de
Unamuno.
L’interès dels estudiants en que la notícia aparegués a El Pueblo,
era tractar d’influir en la imminent decisió de l’Ajuntament sobre la
seua petició d’una subvenció de 500 pessetes per a les despeses de
l’homenatge. La majoria republicana ho aprovà, amb el vot negatiu de
l’alcalde monàrquic conservador José Maestre, el tresorer i
l’historiador Martínez Aloy. Malgrat les reticències del tresorer, que
ho considerava un ús il·legal dels fons, la moció fou finalment
acceptada per l’alcalde.
Els estudiants reberen les excuses dels
científics evolucionistes que, per diverses raons, no podien
desplaçar-se a València. Tots ells aplaudien la iniciativa estudiantil.
L’únic que acceptà viatjar fou Unamuno. I per ell hagué d’ajornar-se
l’acte acadèmic fins el 22 de febrer. L’acte fou presidit per Casanova,
amb Unamuno i Eduard Boscà, l’ancià herpetòleg evolucionista,
catedràtic d’història natural a la Universitat de València. L’endemà hi
hagué un concorregut banquet on Unamuno, fora de seu acadèmica i a
l’hora dels brindis, qualificà de «cobardes, hipócritas y eunucos» tots
els alts càrrecs que no havien assistit o col·laborat en l’homenatge.
El dia 24 es descobrí una placa d’homenatge a Darwin en l’antiga
Facultat de Medicina, en presència del cònsul britànic. La placa de
marbre, gràcies a l’oportuna intervenció de López Piñero, es conserva
al patrimoni de la Universitat de València.

Thomas F. Glick,
inspirat pel mestre d’historiadors José María López Piñero, va estudiar
els documents i publicà tot allò referent a l’homenatge a València al
seu llibret Darwin en España (Península, 1982) que avui es pot descarregar al lloc de l’obra completa de Darwin en línia (ací).
Glick també analitzà la reacció de la premsa del moment, una
manifestació ben explícita que l’homenatge tingué un efecte polític més
que científic:

Voila l’ennemi (El Pueblo, 3-3-1909),
sobre els discursos d’Unamuno i la seua proposta que, només a través de
la descatolització hi ha futur: «nuestro intento de descatolizar no
debe ser teológico, sino político, social y ético…»
Homenaje… al diablo (La Semana Católica, 7-2-1909)
Una universidad prostituida (El Universo, 25-2-1909)
Furias clericales (Heraldo de Madrid, 25-2-1909)
Furias anticlericales. Darwin, Unamuno y El Heraldo (El Universo, 26-2-1909)

L’historiador de la ciència Josep Lluís Fresquet ha preparat un web on informa de l’homenatge i ha digitalitzat el número extraordinari de Tribuna Médica. La placa commemorativa i alguns dels documents originals relacionats amb l’homenatge es poden veure a l’exposició Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència,
que es pot visitar fins el 15 de setembre al Palau de Cerveró de
València, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència
López Piñero. Associat a l’exposició s’exhibeix el documental Darwin a València on tenen un protagonisme central els actes de l’homenatge estudiantil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!