El buit del temps

Trobe dues novetats a la llibreria. Per una banda, el primer volum d’una nova sèrie, Metabreves, dins la col·lecció Matatemas de Tusquets dirigida per Jorge Wagensberg. Es tracta de Darwin: la historia de un hombre extraordinario de l’ictiòleg americà Tim M. Berra (139 p., 12 euros). Es tracta d’un breu apunt biogràfic de Darwin amb il·lustracions. Com adverteix l’autor en el pròleg, no conté cap aportació original. La seua única qualitat és la brevetat. Sobta que Wagensberg inaugure una sèrie de “llibres per a comprendre el món” amb un text tan epidèrmic.
D’altra, m’enduc una grata sorpresa en descobrir Creación sin Dios de Telmo Pievani (Akal, 112 p., 13,20 euros), llibre que ja havia cridat la meua atenció en la meua visita estival a la Toscana. Pievani és professor de filosofia de la ciència a Milà i ja porta publicats uns quants llibres relacionats amb l’evolució. És, a més, un gran coneixedor del pensament de Darwin per ser l’editor italià dels quaderns de notes (els Taccuini) de Darwin. Només el primer capítol del llibre de Pievani ja substitueix amb escreix el llibret de Berra complet. Pievani explora a més tota la problemàtica neocreacionista mogut pels problemes reals que afecten l’ensenyament de l’evolució a Itàlia. Telmo Pievani empra amb soltesa la ironia com a recurs. Com quan explica les descobertes centrals de Darwin durant el viatge del Beagle, per la via gastronòmica.
La frase final del llibre resum a la perfecció les intencions conscienciadores de l’autor. Explica Pievani que la barrera laica constitucional nord-americana és un contrapès garant d’una separació, envejable d’Itàlia estant, entre l’estat i la religió en el món educatiu. I, en aquest sentit, ret homenatge a l’honorabilitat intel·lectual del jutge Jones, malgrat el seu conservadurisme palmari. L’autor es lamenta que al seu país d’Itàlia «s’és massa escrupulós a l’hora de posar els contrapesos (per no formar part de la tradició, la història, la identitat, diuen) però, pel contrari, es cultiva lentament un augment de la religiositat militant de tot tipus i de fonamentalismes especulars i interdependents, com ara el del terrorista islàmic educat dins de les nostres burgesies cultes, per una banda, oposat a l’orgull colèric i agressiu dels nous croats teocon d’Occident, per l’altra. En conjunt, un disseny no massa intel·ligent.»

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!