De fa un temps quan ve l’hora de posar-me davant l’ordinador i plantejar un problema o un examen per als estudiants, em pregunte què passaria si n’agafés dels arxius de preguntes de fa uns anys. La meua percepció d’ensenyant de bioquímica en facultats de ciències químiques o biològiques des de fa 26 anys és que cada vegada he de posar els exàmens més fàcils si no vull signar unes actes apocalíptiques. I així i tot…
Ara la Royal Society of Chemistry em dóna dades empíriques al meu favor. Han organitzat una prova on han participat 1.300 estudiants de 16 anys triats entre els millorets de la classe. I els han plantejat problemes de química que requereixen càlculs numèrics apareguts en exàmens des dels anys 1960s fins l’actualitat. La nota mitjana ha estat prou baixa (de l’ordre d’un 25% del total). Les preguntes pitjor contestades han estat les més antigues: les preguntes dels anys 60 només han estat encertades en un 15% mentre que les de la darrera dècada han estat encertades un 35%. L’informe final remarca les enormes dificultats dels estudiants per enfrontar els càlculs més elementals (d’això també en tinc proves empíriques pròpies).
Ací es pot trobar l’informe complet. Les reaccions dels portantveus ministerials recollides per The Guardian em fan somriure: Els temps canvien: és molt improbable que els alumnes dels anys 1960s pogueren respondre les preguntes d’avui dia, atès el gran canvi operat pel paper de la ciència en la societat en els darrers 40 anys.
Però una cosa és el paper de la ciència en la societat i un altra el concepte de pH i com es calcula que, per sort o per desgràcia, no ha canviat gens en els darrers 40 anys. Definitivament, el nivell d’exigència en l’ensenyament científic ha baixat enormement en tres o quatre dècades. I l’estil i el fons de les reformes dels estudis universitaris sota la bandera de Bolonya no són gens aliens a aquesta situació preocupant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!