El buit del temps

Aquests rèptils enormes, envoltats de lava negra, d’arbusts sense fulles i cactus grans, em feien tota la impressió de ser com animals antediluvians.
Les pàgines del Viatge del Beagle van plenes d’agudes observacions sobre les tortugues gegants (Geochelone elephantopus) que donen nom a l’arxipèlag. Incloent-hi anotacions gastronòmiques. Com en el cas dels pinsans, Darwin no fou gens conscient de l’interès de la diversitat de tortugues en les diferents illes. De fet, alguns exemplars interessants, després d’haver ofert a la tripulació el seu suculent contingut, foren llençats per la borda. Tanmateix, a posteriori sí que es va interessar per aquesta diversitat i va recordar el que havia escoltat dir: els habitants d’allà diuen que poden distingir les tortugues que provenen de les diferents illes; i que no només les diferencien per la grandària, sinó també per altres característiques. El capità Porter ha descrit les de Charles i de l’illa més propera (Hood) com les que tene una closca grossa per davant com una sella espanyola, mentre que les de James són més arrodonides i amb millor sabor al cuinar-se.
A la foto, Mar observa un bonic (i, suposadament, saborós) exemplar de l’illa de Santa Cruz.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!