Pere Meroño

El llibre de David Grossman (???? ??????) –autor del que n’havia sentit a parlar però que encara no coneixia, m’ha pres a traïció, tot desmuntant la meva previsió i obligant-me a un esforç gran en termes d’atenció, de concentració, d’entrega a l’obra i l’autor.

Oran, Ilan, Adam, Ofer i Avram són els protagonistes d’aquest viatge al jo més íntim, personal i intransferible. D’aquesta capbussada en el dolor de la pèrdua, de l’engany, dels fills que viuen en perill, de la separació, del fill no volgut, rebutjat…

Igual que em va succeir amb en Richard Ford, en en Grossman he trobat, també, com me n’alegro!, un escriptor del dolor de viure, de la pèrdua, de la vida que espurneja, colpeja, trastoca, fereix.

Mica en mica, en una narració total, amb salts temporals no previsibles, barrejant moments, veus, situacions… Grossman, morós, et desvela secrets profunds, esgarrinxades vitals, cops mortals per necessitat.

Israel, la guerra eterna amb els palestins, els homes-bomba, l’estat israelià militarista, els àrabs, l’exèrcit –els dos fills serveixen en unitats d’intervenció i “neteja”, la parella, el triangle, la violació, la manca de pare, el paisatge hebreu, la maternitat, la guerra dels Sis Dies… Tot i més, diria, es pot trobar en aquest llibre gegantí, esqueixador, trasbalsador. Amb totes les veus, tots els aromes, tots els paisatges, curull d’humanitat revoltada i insomne.

Grossman –amb estudis de filosofia, teatre, ha estat presentador de la televisió israeliana, prolífic autor de literatura infantil i per adults…- i que havia estat, durant la guerra dels sis dies, oficial de l’exèrcit, va començar aquest llibre tot dialogant amb el seu fill Uri, el qual li va donar dades, vivències, per confegir-lo. Aquest fill, sergent d’una unitat de blindats, va morir encertat per un míssil durant la guerra del Líban quan el llibre no havia estat acabat; el llibre, és inevitable, és amarat per aquesta pèrdua, aquesta absència tan dolorosa.

Un gran escriptor, un llibre enorme (traduït de l’hebreu per la catedràtica d’hebreu de la UB Roser Lluch.

. Tota una vida (2008). David Grossman. Traduïda de l’hebreu per Roser Lluch i Oms. Labutxaca. Barcelona. 2010.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans