Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La societat és complexa: política, economia, concentració de poders… tot hi és interelacionat, en xarxa, amb pertinences múltiples, amb lligams bé explícits bé implícits. El poder, doncs, està com més va més concentrat, és més efectiu, és més poderós. A l’entorn d’un exprimer ministre britànic que retira enormement a en Tony Blair, recauen greus acusacions sobre la gestió de la guerra, els morts, l’armament, amb un reguitzell de presumptes fets que resulten molt i molt familiars per a les nostre orelles (…)
L’home, retirat del poder, i acusacions a banda, vol rellançar la seva carrera política. I degut al cessament, per mort, de l’anterior “escriptor” en contracta un altre. Objectiu: retocar un manuscrit inicial de manera que pugui veure la llum, en un temps record, i contribuir a reviscolar la posició de l’expremier.
Inverteixo els termes, perquè, per mi, allò substantiu és el context, és el moviment, la conxorxa, la col·lisió de poders, i no pas el McGuffin del periodista “negre” o per encàrrec que redacta un text que signarà un altre.
Roman Polanski, un dels darrers mohicans de la narració clàssica hollywoodenca amb Martin Scorsese, i Clint Eastwood, posa en escena, de forma sòbria, rigorosa efectiva, amb gran narrativitat i format de thriller trepidant, una història dels nostres dies, de les societats de capitalisme hiperdesenvolupat i religió ultralliberal: visca la pela, ni només la pela, la resta hi és sobrera.
Guió, actors –ben convincents els senyors Ewan McGregor, Pierce Brosnan, Elli Wallach (en una brevíssima aparició, em penso que la darrera abans del seu traspàs-, música… configuren una bona pel·lícula filmada amb ganes, amb energia, amb un ús ben dosificat dels recursos fílmics disponibles)
Caldria retenir, però, i torno al principi, la part substantiva que vol explicar-nos aquesta proposta cinematogràfica: l’acció de abassegadora de poders ocults, discrets, explícits, i el rol de titelles d’alguns polítics presumptament importants, amb la resta d’humans de simples espectadors d’una història on no hi juguen cal rol significatiu.
Senyores i senyors, tenen davant de vostès un rotund, un poderós, thriller polític fet a mida d’un gran director, un director, parin compte, en plenitud de les seves facultats. I facin el favor, permetin-me aquest consell final, d’oblidar el McGuffin i centrar-se en el cor de l’assumpte que no és pas altre que: el p-o-d-e-r. Anatomia, topografia, usos i costums, del poder.
. The ghost writer. Dir. Roman Polanski. 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!