Poca cosa a dir, clar i català, sobre la comèdia protagonitzada per ERC i CiU a l?entorn de l?autoderminació (?)
Curt: tot plegat ha palesat la immensa desorientació, oportunisme, feblesa ideològica, mercadeig, buidor, que predomina en les forces del camp nacional catalunyès. Un són vells i xarons, i els altres tan moderns i post-tot que estan perdent bous i esquelles.
Ni als uns ni als altres, a més, no els interessa l’autodeterminació. O bé ja els hi està bé Espanya o només ho volen per entabanar els quatre babaus que hi combreguem.
I partidari com sóc de no perdre el temps, m?he proposat de passar pàgina. Motiu?: res o gairebé res podem esperar, a curt i mig termini, d?aquestes mansos. L?únic, això sí, i no és poc, molt d?espectacle i guerra entre ells a tort i a dret.
El sobiranisme, entès com a moviment social o corrent ideològic, haurà, doncs, de fer-s?ho sol.
Més encara, penso que hi ha una esfereïdora fractura o dèficit de representació entre sectors amplis, per bé que ben minoritaris de la nostra societat, i les esmentades organitzacions.
El cas és que, d?ara endavant, mentre el moviment sobiranista s?ho manega sol solet, altres sectors del mateix hauran de fer per manera d?aixecar una nova organització política propera, permeable, i representativa.
I cal posar-s?hi. Sense comptar amb ningú. Comptant, només, amb les pròpies forces.
Això o rendir-se.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de la discrepància general amb la teva visió del Món, deixa’m que et feliciti per la teva sinceritat. Ara ja som més els que estem sols al camí. Haurem de començar a caminar junts fins que, un cop haguem pogut dissenyar el nostre propi espai vital, poguem discrepar democràticament i desenvolupar les nostres idees per bé d’aquesta castigada terra. Però hem de caminar.