Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Rosario Endrinal Petite, viatge al fons de la nit
Ella és la protagonista exclusiva del meu darrer llibre (…).
I és que avui fa un any que morí a mans d’uns joves que li calaren foc en un caixer automàtic del carrer Guillem Tell, 28, a Barcelona, la Maria del Rosario Endrinal Petite.
La senyora havia treballat de secretària d’alta direcció de CARREFOUR i era veïna de Sants. El meu llibre és, doncs, una biografia coral, per les veus, els testimonis, i les col·laboracions –més de vuitanta-, i on s’hi alterna la crònica i el reportatge.
L’esgarrifós succés somogué amplis segments de la societat davant d’un crim incomprensible. Tres joves, dos d’ells de casa bona, sembla que es dedicaven, presumptament, les vigílies i els festius, a “l’esport” d’empaitar, humiliar, i ferir, alguns dels rodamóns que s’arrosseguen per la dura, cofoïsta, injusta, i menfotista capital catalana.
El meu llibre, no cal dir-ho, m’ha permès la immersió en la vida de l’esmentada senyora (història, família, amants, amic…). I, en general, endinsar-me en la problemàtica de les persones sense sostre, indigents, pidolaires, rodamóns… o com se’n vulgui dir.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
un llibre sobre la qüestió: La noche que quemaron a la mendiga. Se’t van avançar. Hui he vist que en el darrer núnero de Que leer una breu ressenya -vint mots- sobre la teua biografia de Montserrat Roig, llibre del qual vaig parlar ací l’any passat per esta època. Sort amb el llibre i ja diràs qui el publica -i quan.