Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’escriptor israelià constata el seu desconeixement de l’àrab, de l’altre que hi habita a Israel. Singularment dels àrabs nacionalitzats israelians –cap a un milió a les primeries dels anys 90 (…)
Aquests àrabs són els palestins o fills i filles de palestins que no varen marxar o no foren expulsats d’Israel en 1948 quan Israel va reeixir en el seu camí cap a la independència nacional.
A partir de contactes personals o mitjançant entitats i persones, en Grossman –qui també dedicà una mica abans un llibre a la intifada, visita a domicili o a la feina a palestins nacionalitzats israelians de tota mena i condició –treballadors, aturats, intel·lectuals, polítics, escriptors, aturats, jubilats, actius…
L’escriptor pregunta, escolta, interpel·la, i rep tota mena de contestes –avinagrades, indignades, tranquil·les, contemporitzadores… També confronta persones de parer dissímil o obertament antagonistes, i ell es limita a escoltar, a veure, a moderar si cal.
Són en qualsevol cas, xerrades que sorprenen per una sinceritat, una franquesa, una llibertat expressiva enormement inhabitual. Amb moments de gran violència verbal, de desqualificacions totals i absolutes quan sembla que els participants poden arribar a les mans….
Política, sociologia, història, biografia… en un llibre valuós, mostren un trencaclosques de quasi impossible resolució. Una trama dura, difícil, que fa més palès encara un drama, una tragèdia que tenyeix de roig pobles, viles, persones, territoris en disputa.
Un llibre totalment recomanable i sorprenent. Un text incòmode i només apte per a persones amb gran obertura mental. I on en David Grossman, en hebreu ???? ??????, no es mossega pas la llengua…
. “Presencias ausentes. Conversaciones con palestinos en Israel”. David Grossman. Versió espanyola d’Ana María Bejarano. 298 planes. Tusquets Editores. Barcelona.1994.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!