Pere Meroño

Veritable atzucac, el que viu la política basca. O la crònica de dues impotències: la del partit de la burgesia basca, l’EAJ-PNV, i la de l’esquerra abertzale, esterilitzada per la bogeria etarra (…)

PNB. Finalment, el Pla Ibarretxe s’ha mostrat com el que alguns volien que fos: una forma de distreure i entendrir les criatures i de “sumar” vots il.legalitzats per fer autonomisme. Ja fa temps que ens ho havia dit la principal força sobiranista: el sindicat nacionalista ELA. El sindicat de José Elorrieta ens feia avinent que la cosa no anava de debò. Que hi mancava real voluntat, construcció de complicitats, fermesa i coherència. Així doncs, el PNB concorrerà a les eleccions tot enlairant les banderes del dret a decidir i de la moderació autonomista.

Unes eleccions en què el PSE-PSOE es troba més fort que mai i, segons que apunten les enquestes, amb possibilitats prou reals de reeixir-ne.

Esquerra abertzale. O entre ETA i l’Estat. Ni l’un ni l’altre la deixa respirar i créixer. L’Estat: n’ha il.legalitzat, n’il.legalitza, i n’il.legalitzarà tota expressió política que olori a esquerra abertzale. ETA, no ha deixat, no deixarà, i no deixarà anar pas les regnes o el seu monopoli en la direcció de l’abertzalisme. O dit altrament, empat infinit i esterilitat absoluta. Per ara, almenys.

Així les coses, la situació basca segueix sense canvis substancials. Tret que en Patxi López o en Rafa Diaz Usabiaga, ens facin el favor -en un sentit diametralment oposat i, per tant, desestabilitzador- d’afegir-ne res de nou.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!