Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Dotada d’unes capacitats vocals d’extraordinària bellesa i força –com només li he sentit, aquí, a casa nostra, a la Maria del Mar Bonet- Núria Piferrer, de nom artístic Névoa –boira, en portuguès- està menant, en solitari, una sòlida i esforçada carrera en favor del fado, la cançó portuguesa per excel·lència. I ho fa sense desmerèixer, gens ni mica, les millors autores del país amic (…)
Avui, l’Auditori de Barcelona, aplegarà el públic més fidel de Névoa i als admiradors de l’enorme Amalia Rodrigues (*), la reina do fado. Un nom i una trajectòria a la que Piferrer retrà homenatge tot oferint-nos-en diversos temes.
D’”Estranya forma de vida”, el títol del concert, se’n farà un disc.
Com a amant del fado –i de les altres músiques del cor (flamenc, soul, blues…) us vull recomanar, molt entusiàsticament, que vulgueu escoltar les belles cançons de la cantant barcelonina, plenes de vida, poesia, sensibilitat i bon gust.
Parlem d’una gran, gran cantant! –Amalia no podia tenir, per aquests verals, millor fadista.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
(*) Per cert, Amalia, idolatrada pels portuguesos i també pels jerarques de la dictadura feixista d’Oliveira Salazar i Marcelo Caetano, finançava, en la pura i dura clandestinitat, el poderós Partit Comunista d’Alvaro Cunhal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La vaig descobrir precisament en una actuació seva de fa uns cinc o sis anys a les Festes de Maig de Badalona, a l’envelat de la platja, un dia de temporal de llevant d’aquells que coneixem.
A més de la seva magnifica veu, cal remarcar també els arrangements musicals de gran Eduard Iniesta (guitarra portuguesa).
Per acabar-ho d’arrodonir, es un plaer gaudir de l’altíssima qualitat del so als seus CD’s.
…va sortir amb el Mikimoto en un “Afers Exteriors” a Portugal.