Pere Meroño

Veient (…)

100.000 adhesions per un Estat propi!

“Presidente Miterrand” per DVD, l’altre dia, vaig recordar antigues fascinacions i velles experiències.

La fascinació total, absoluta, per en François Miterrand. Un dels polítics que més he seguit, que millor conec. Un home polièdric, amb secrets inconfessables, el més bon amic dels amics, femeller empedreït, d’una cultura extraordinària, excel·lent orador i escriptor. Un home que ha fet tots els papers de l’auca.

La pel·lícula del gran  Robert Guédiguian –un dels meus directors predilectes- es basa en el llibre “Le dernier Miterrand“. La qual narra les confessions a un periodista, els darrers mesos de la seva vida, de l’antic líder socialista i fundador del nou PS. Llibre del qual vaig tenir ocasió de fruir en l’edició original.

Val a dir que m’hi vaig veure d’allò més reflectit, en el paper del periodista-confident. Servidor vaig passar una experiència semblant al costat del fundador del PSUC i home fort del partit durant gairebé 40 anys Josep Serradell “Román”, quan en vaig escriure un retrat biogràfic.

La proximitat, la comunió humana, les preguntes que no et volen contestar, les qüestions que no obtenen la resposta, a parer teu, més satisfactòria. També com et condiciona la proximitat, la simpatia, el veïnatge, perquè no dir-ho, ideològic.

Haig de dir que em va costar déu i ajut convèncer a en Román que parlés, sisplau, de l’Andreu Nin. No em va voler enraonar, però, de l’assassinat d’un alt dirigent del PSUC a les primeries dels anys 40, quan anava a París cridat per la direcció del partit. És més, saber que jo en sabia de l’existència de l’home el va ben esgarrifar.

Ja veus, dos veïnatges, dues seduccions, en François Miterrand i en Josep Serradell. El primer, un intel·lectual culte i refinat, el segon el soldat de la causa del comunisme. I pel mig, un modest escriptor que va tenir ocasió de conèixer i d’estimar-los.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!