Pere Meroño

en els trajectes de Metro i Bus segueixo assaborint el darrer número de “L’Avenç”. A la FNAC, faig parada tot demanant un disc per la meva filla de 18 anys –Els fados a “Orlando” de la gran Névoa (boira en portuguès); també el darrer cedé del company Lee Filds “Faithful Man”, de 2012.

reis

a La Central del Raval, n’agafo, igualment per Reis, per la meva gran, “Versos per a Jackeley“ –volum 7 de les O.C.- de Vicent Andrés Estellés; “El temps trobat”, poesia de Josep Piera, i “La senyora Daloway” de Virginia Woolf.

amat-piniella

Museu d’Història de Catalunya-MHCAT, visito l’exposició “Joaquim Amat-Piniella. Escriure contra el silenci”. A l’autor manresà me’l va descobrir la Montse Roig en els seus impagables textos sobre l’experiència concentracionària dels deportats. Amat-Piniella va “tastar” Mauthausen; una vivència inesborrable i que li escurçà i espatllà l’existència. De pas me n’he comprat “K.L. Reich”, un llibre imprescindible en aquest “gènere” que és l’experiència dels camps de la mort nazi. Surto de la mostra emboirat i amb el mal gust de boca de reviure aquells fets.

camus

dino –amanida amb magranes i pernil, pollastre rostit, i iogurt- a La Central del carrer Mallorca, al restaurant del primer pis. De pas, i en marxar, encarrego “Avec Camus”, del gran Jean Daniel, i me’n duc, del mateix autor, per cert, de mare menorquina, “Le premier homme”.

pissarro

“les seves escenes rurals, que van ser escola per a noms tan cèlebres com Gauguin, Cézanne o Van Gogh, són l’eix d’aquesta mostra, que es proposa restaurar la reputació de Pissarro no tan sols com “el primer impressionista”, sinó també com a mestre dels pioners de l’art modern. Va ser, a més, l’únic pintor que va participar en les vuit exposicions que es van organitzar, des del 1874 fins al 1886”. La visita representa –em passa sempre amb els impressionistes-, una experiència orgànica, un gaudi, aquí i ara, al CaixaFòrum barceloní. Acostar-me al quadre, moure’n mentre l’estudio, i notar com els sentits reaccionen davant d’aquest bé de déu que són les taques acolorides, la sarabanda de tons, els paisatges, també les ciutats pictoritzades per un gran pintor també anarquista. Esborrat, negligit per l’intensa ombra d’altres autors que foren més famosos.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans