Pere Meroño

És tant i tant gros el delit, la pruïja, que la vida, per un que s’escarrassa a escriure i publicar, és una tirallonga de llibres.

Lectura, cinema, exposicions, converses, observacions… tot s’aprofita, i pobre d’aquell que no ho faci, per confegir un llibre, tal vegada el d’ara, el de demà, o demà-passat.

El problema és que quan sigui arribada l’hora, en tindràs una altra, d’idea. I el temps és curt, i limitat, i, ves, no hi pots arribar, al capdavall no hi ha més cera que la que crema.

Molts temes i persones i registres i estructures … tot, hi torno, s’aprofita. El cap vinga bullir. I no pots aturar-ho. No.

I quan t’hi posis i l’enllesteixis, ai!, la collita no serà pas ben bé allò que esperaves. Tu, esclar, també tens límits i mancances i no ets cap Joan Fuster, Montserrat Roig, o Marguerite Duras. Vet-ho aquí.

Dolça i empipadora fatalitat: tot és un llibre. I tu al darrera, empaitant. Dols i vols. I la cosa no té remei!. Prou que ho saps.

I vinga escriure, al cap sempre el llibre d’ara i el proper. Magí bullint i bullent. Delit delitós. Somni, somieig?, inabastable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!