Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Una mujer fue a la calle de las Alegrías y se rió a carcajadas pensando que era lo correcto, hasta que un hombre grandote de pómulos inflados le preguntó qué hacía ahí. Vengo a la calle de las Alegrías, dijo ella sin parar de reirse, porque quiero curarme de una enorme tristeza. Qué hermoso que hayas venido a la Calle de las Alegrías, le dijo él, pero debo informarte que éste no es tu lugar” (…)
Mentre viatjava, abstret en la lectura, en el tren de la costa, se m’apropa una jove alta, ferma de carns, bruna, amb el cabell curt i pentinat de punta que lliura, tan si com no, a cada passatgera i passatger un petit text de mida inferior a quartilla, sota el títol “La calle de las alegrías, un cuento de Paula Jiménez”.
A la portada hi figuren les lletres citades, una lluna en quart minvant, i una solitària carretera. Es tracta d’una narració que ocupa poques planes sense numerar, salpebrada per dibuixos –una xicota alta com la xicota que ens visita caminant, la mateixa mossa bevent d’un got aigua infinita, i una altra que representa una àvia tot fent ballaruga, en un dia solar, i envoltada de margarides i una papallona contemplativa.
El conte narra el deambular de la jove per diversos carrers, on hi troba tot de personatges. Està escrit senzillament, amb correcció, i en la fórmula dialectal del castellà que es parla i s’escriu a l’Argentina.
La xicota, d’accent argentí, du una grossa motxilla farcida de contes, en nombre de diversos centenars…
Al final, el text, resa:
“Conte i dibuixos: Paula Jiménez”
A la contraportada hi diu:
“Distribució: Serena”
… La meva pregunta és: es tracta de Paula o bé de Serena, que en fa la distribució. O tal vegada, Serena i Paula siguin la mateixa persona.
Me n’oblidava, a la portada, és imprès mitjançant un timbre perfectament circular: 1 €, que és el preu que demanen pel conte, i que, servidor, convençut i cofoi abona religiosament tot obtenint, com a obsequi un “grasias” ondulant i dolç.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…Qué hermoso que hayas venido a la Calle de las Alegrías, le dijo él, pero debo informarte que éste no es tu lugar” (…)
Quin deu ser el seu lloc…
M’agrada.
Bon dia, Pere.