Pere Meroño

“Sortia jo de llegir una ponència en una reunió i anava curt de temps. Veig tot de gent fora de la sala. I em sembla entrellucar dues senyores, una d’elles molt, molt alta, i una altra al seu costat. El cas és que faig un pensament i apresso el pas sense mirar ni a dreta ni a esquerra, a veure si no m’atura ningú. Al cap de poc, noto que les dues senyores s’hi acosten, i la més alta, va i m’agafa la mà ben fort. La meva mà queda submergida i apressada, ben diminuta, entre aquella mà enorme.

I li dic: “Escolti, perdoni, és que faig tard, estic a punt de perdre l’avió, sap?”. La senyora que acompanya la geganta, em diu:

”Faci el favor, senyor Irving i escolti-la!”.

Alço la mirada cap a dalt –la dama fa més de dos metres, i veig com plora tota desconsolada, amb el rímel desfet pel plor. I vet aquí que m’adono que la senyora té nou al coll!. Us sorprendrà això que us dic, la meva actitud, però us confesso que puc ser tan imbècil com per no adonar-me d’una cosa com aquesta. Sí, puc ser tan imbècil com això.

I en veure que la senyora alta és un home li dic:

“Perdoni, senyora, no me n’havia adonat”.

Llavors aquesta senyora mentre em segueix estrenyent la mà la belluga cap amunt i cap a baix. I la seva acompanyant –tot traduint l’amiga, em diu:

“La senyora li està molt agraïda, molt, pel seu llibre”.

Cita barcelonina amb John Irving (1)

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans