Pere Meroño

Entre Iñigo Urkullu i en Zapatero no et deixen viure, Juan José. Mira que t’ho vaig dir. Només tens dues opcions: o plegues o t’agenolles (…)

O una tercera, t’hi rebel.les. Però això, al partit de la burgesia basca, no li escau pas. Fòra fer un gra massa, oi, noi?. Millor amagar amb processos soberanistes en els quals poc que hi creieu per després obtenir-ne quatre engrunes.

Els partidaris de l’estat espanyol de les autonomies –tots els partits amb presència parlamentària al Principat- fa temps que ho sabeu: no se’n toca ni una coma, de la Constitució; l’estatut és una llei de segona i s’aplica en allò que interessa i quan convé; el procés autonòmic és finit i no hi ha res més a parlar.

Això ho sabien, de fa anys, els teus correligionaris del PNB, i els de CDC –encara que ho dissimulin-, i, fins i tot i una miqueta tard, els babaus d’ERC, pobrets que volien catalanitzar Espanya.

I tu, innocent, te’n vas a Madrid a enraonar amb el jacobí amb pell d’ovella. I allà on t’ofereixes a pactar, ell et diu: eleccions anticipades a Euskadi; i allà on parles de relacions bilaterals Espanya-Euskadi, ell et diu: eleccions anticipades a Euskadi; i allà on parles de dret a decidir, et diu: eleccions anticipades a Euskadi i prou d’aventures.

Que no ho sabies que no aturaran fins que desallotgin a tot nacionalisme no espanyol dels governs respectius. I ells, pots estar-ne ben segur, no volen pactes, ni reformes, volen guanyar el partit per 5 a 0. Això és tot. Obediència. Genuflexió. Subordinació.

I pleguem que s’ha fet una miqueta tard i n’estic tip de repetir sempre el mateix.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!