Pere Meroño

“Mite-la: que n’és de bufona (…).

Amb aquest vestidet que tant li prova. I el seu, d’acordió –obsequi de la padrina-. Talment –ho diu tothom al col.le- la princesa Carolina de Mònaco.

Tot de canalla fent cua per entrar a l’antic hotel. I entre elles i ells la Rosarito. Diumenge tarda. Una setmana, una altra i una altra…. Les criatures i els progenitors es donen puntual cita a les tres. El programa engegarà cap a les quatre i s’allargarà fins quarts de sis.

Estudis de Miramar de Televisió Espanyola a Barcelona, gairebé nous de trinca. Primeries dels 60. Parlem, per si no ho sabeu, de l’espai “Fiesta con nosotros”. L’en presenta en Joan Viñas, conegut locutor de Ràdio Nacional d’Espanya. Quaranta anys. Morè. Cepat. De bona i gironina planta. És, no té dubte, el rei dels programes benèfics –oi que en recordeu els que feia amb el Sr. Dalmau, i el seu Saló de la Infància?-

Gran i creixent popularitat, la del programa –una dècada en antena-. Un devessall de contactes amb col·legis –a través de familiars i amics, com ara un germà del presentador, en Manuel, mestre del col·legi públic Isaac Albéniz, a Gràcia, traginant alumnes cap a la tele-.

I al costat d’en Joan Viñas, i per fer-la més grossa, la irrepetible Herta Frankel; i l’italià Gustavo Re –alt, fort, apersonat, fent el pallassot, amb vestits estrafolaris, pantalons curts, camises i suèters multicolors, i un barret emplomat. I darrera del prosceni, la mà invisible o visible, segons que es miri, de l’Artur Kaps, fundador amb en Franz Joham de la companyia “Els vienesos”. I ara fent de realitzador.

La mainada –no oblidem, sisplau, la mainada- arriba, a peu o en cotxe –segons la butxaca de cadascú-, a quarts de quatre. En entrar, s’hi fan dos grups: el públic, i els actuants. Els segons, no cal dir-ho, van de pet a un camerino on s’arreceren fins al moment de la veritat. Mentre s’esperen, i per matar el cuc, tenen un escarransit mos amb galetes i brioixos.

Forma rectangular, la de l’estudi principal, a la planta baixa de Miramar. En un extrem la graderia -amb capacitat per a 20 o 30 persones-. I entre la graderia i l’escenari –el qual ocupa gairebé la meitat de la superfície-, tres grosses i desmenjades càmeres. I, en acabat, les dues portes d’accés. Les parets són de colors suaus i un xic alegrois. Hi campen globus pertot arreu.

Per començar, hi entra el públic, i després els participants, els quals son situats amb ordre i cura. Tot preparat. Atenció …  

• ¡Buenas tardes, niños queridos! … “

                             . El crim del caixer automàtic 

                                 . El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!