Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Important i singular fotoperiodista nascuda a Stuttgart, en 1910, de família jueva, i morta a Brunete, Madrid, el juliol de 1936, esclafada per un carro de combat., durant la Guerra i la Revolució. Hi té, per això, el trist honor de ser el primer fotoperiodista mort en “acte de servei”. La seva parella, l’hongarès Robert Capa, també en féu tàndem, fotogràfic, amb ella. A ambdós, el MNAC els hi dedica sengles notables exposicions (…)
Taro té una breu però intensa carrera professional. Hi destaquen, en la seva trajectòria les fotografies de la Guerra i la Revolució a Catalunya i a Espanya.
Les seves imatges s’inscriuen dins del corrent anomenat “Nova Visió”, moviment aparegut a Alemanya cap el 1920. I tenen, com a tret destacat, una proximitat física i emocional amb el subjecte.
Veig, i vull destacar:
La fotografia de milicians mirant per la finestra de l’Hotel Colón, a Barcelona, llavors seu central del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC. Al vidre s’hi pot llegir una inscripció amb la sigla PCC, correspon al Partit Comunista de Catalunya, un dels quatre que hi va convergir en el procés unitari que conclogué amb la constitució del PSU.
. També al cap i casal, un xicot amb una gorra de la FAI, Federació Anarquista Ibèrica.
Són fotografies, les mostrades, fetes a Barcelona, València, el front d’Aragó, Madrid, Almeria, Córdoba.
Em sorprèn quelcom ja traspassat: els reportatges fotogràfics a tota plana, portada inclosa, de fets de guerra, ordenat narrativament talment una fotonovel·la.
Veig a Gerda Taro a Madrid, en una reunió d’escriptors solidaris, al costat de Hemingway, John Dos Passos, Herbert Matthews.
El nou Exèrcit Popular, impulsat, principalment, pels comunistes del PSUC i del PCE.
Una pintada, en la façana d’una casa proclamant: “Viva Russia”, al costat, i ratllat, un “Arriba España” i el símbol, clàssic de Falange, del jou i les fletxes.
. Gerda Taro. Fins el 27 de setembre de 2009. Museu Nacional d’Art de Catalunya-MNAC.
PD. La fotografia és de la Gerda en acció.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Casualment, aquests dies he llegit un conte de Juan Eduardo Zúñiga titulat “Ruinas, el trayecto: Guerda Taro”, del seu llibre “Capital de la gloria”, que és el tercer llibre d’una trilogia de llibres de contes que s’emmarquen dins del Madrid assetjat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
Aquest conte -que és també un dels més celebrats del llibre- és un homenatge a aquesta fotògrafa alemanya. Molt recomanable.
Hi aniré a l’exposició.
Salut!