Pere Meroño

Dijous 2 d’octubre, la FEC va celebrar el seu vintè aniversari. El sindicalisme nacionalista a les caixes d’estalvi, fou el nucli fort, poca broma, l’eix vertebrador, del sindicalisme nacional, del sindicalisme d’estricta obediència catalana (…)

Parlar de la FEC, comporta, necessàriament, parlar del Sindicat d’Estalvi de Catalunya-SEC. D’en Xavier Casassas, líder i fundador, el 1958, del sindicalisme nacional català, i dirigent històric a Caixa de Barcelona-Caixa de Pensions.

Vol dir parlar de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya-SOC, cosí-germà ideològic, tocatardà i feble, d’ELA-STV, el sindicalisme basc nacionalista hipermajoritari -43% dels vots, i 110.000 membres cotitzants. Dels gloriosos anys 60, quan enraonava i tractava de tu a tu, a les comissions obreres. De l’esperança perduda, de l’últim tren descarrilat de final dels 80, quan s’intentaren les dues més importants operacions de construcció de sindicalisme nacional amb vocació d’àmplia incidència: un intent de confluència amb la Unió Sindical Obrera-USO, i el projecte de la Confederació Sindical de Catalunya-CSC.

El que és que, tot plegat, no fou possible; encara que no hi ha estat dita la darrera paraula.

Felicitem,doncs, a la FEC, al vell SEC, per aquests 20 anys que són molts més, atès que des de primeries dels 60 ja funcionaven seccions sindicals d’estalvi nacionalistes, amb en Casassas i altres dirigents al capdavant.

Història del sindicalisme nacional als Països Catalans
 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!