Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És bo això de la treva? Sí. Indubtablement. Hi ha una cosa, però, encara millor: que la treva arriba perquè la part de l’esquerra abertzale que és addicta a ETA, se’n separa. I una darrera raó, la més positiva de totes: ETA s’acaba (…)
Per primer cop de forma solemne i pública, i no a cau d’orella, o en reunions tancades, una part de l’esquerra abertzale –l’altre part, Aralar, fa temps que hi va partir peres, ha tingut prou pebrots per dir alt i clar que cal aturar. I que cal fer-ho de forma indefinida. Incondicionada. Els senyors de les pistoles, no han pogut fer altra que assentir-hi.
Dues altres raons de pes han influït en la decisió: l’afortunat setge policial espanyol-francès-basc ha donat i està donant resultes tangibles. L’altre, amb violència, Batasuna i el seu món són morts i enterrats; no tenen futur; a més a més, ETA, militarment i política, està derrotada. Veiem, sinó, l’experiència irlandesa i el parer de Gerry Adams, líder de l’IRA i del Sinn Fein.
Batasuna ha fet aquest pas gràcies a l’acord estratègic signat amb Eusko Alkartasuna, l’escissió del partit de la burgesia i la petita burgesia basca que és el PNB-EAJ. Un acord que es concretarà, ben aviat, en forma de tiquet o proposta electoral en la que no podran prendre part, en aplicació de la llei de partits, persones vinculades amb antigues llistes abertzales.
El més important de tot, a partir d’aquest moment, és crear les condicions d’un procés de pau que faci d’un alto el foc provisional i a contracor, un pas decisiu, irreversible, per enterrar una cosa tan inaudita, tan immoral, tan fora del temps, com l’ús de la violència a Euskal Herria per “solucionar” (sic) contenciosos polítics.
Personalment, opino que ETA pixa fora de test, hauria d’haver tancat barraca, quan el 1981 els polimilis –aleshores la fracció majoritària i més intel.ligent i formada, va dir adéu a les armes.
A Euskal Herria com a Palestina i Israel, bufen aires que semblen indicar que s’acosten moments trascendentals, difícils, esperançadors. D’alt risc i d’oportunitats úniques.
La lluita, l’avenç nacional i social, a Euskal Herria, ha d’encarrilar-se, únicament, per vies pacífiques, democràtiques, no violentes. Per les vies de la raó, del convenciment, del respecte, i de la intel·ligència.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Se’l veu a vostè una persona ressentida, com d’haver-hi tingut una mala experiència amb l’organització eta. No us he llegit mai cap apunt raonable, sempre l’estirabot, la frase clau que el despulla i el deixa nuet a l’abast de qualsevol observador. Sou tan i tan sectari, que jo mateix li faré un retret que l’ajude a vostè a posar-hi els peus en terra.
El setge policial a una organització, de sempre, avesada a la negociació política, no pot ésser mai afortunada per a cap animal polític, ho seria en tot cas, per a un qualsevol imbècil alienat física i politícament, un autèntic bèstia sense acabar de civilitzar.
Senyor Meronyo, no sabeu res, però, absolutament res d’Euskal Herria, mire de provar l’anàlisi, el comentari, la gracieta que mai no falta en la junta de veïns on la comissió de festes. Les coses serioses encara no són al seu abast, permeteu-me aconsellar-li per acabar i de tot cor. Desenpalleguis primer de tot d’un sectarisme que no li deixa veure res més enllà del seu nas. Mire d’abraçar-hi un liberalisme tolerant que l’acabe de convèncer que l’alliberament de les nacions sotmeses, passen per damunt dels interessos d’un qualsevol partit o sector social per representatiu o acomodatici que arribe a ser-hi.