Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 d'abril de 2008
0 comentaris

En el nombre del hijo / Some mother?s son

La senyora Margaret Thatcher, vil representant del liberalisme dominant, justifica amb mots evangèlics, i davant les càmeres de televisió, la guerra social que s’hi acosta, a Gran Bretanya. Així comença el film (…)

També en detalla la nova doctrina contraterrorista per a Irlanda del nord: aïllament, criminalització i desmoralització … de l’enemic, s’entén.

 

La pel·li, magnífica, real com la mateixa vida –en dono fe- parla del conflicte nord-irlandès a les primeries dels 80.

 

De com una mare, interpretada per l’enorme Helen Mirren, descobreix que el seu gran és membre de l’IRA. El xicot és detingut durant una confrontació armada amb un escamot de l’exèrcit dominant.

 

La gent de l’IRA, davant l’enduriment repressiu tchatcherià –que em recorda molt la política del PP-PSOE contra ETA i l’abertzalisme- acara la situació amb tot de boicots i, finalment, amb una vaga de fam a mort. 10 presos, de poc més de vint anys, entre d’ells en Bobby Sands, moren al llarg de la vaga.

 

La mare, poc política, contrària a la violència d’ambdós bàndols, pren partit si bé amb distància crítica quant al Sinn Féin –veiem en Gerry Adams-. L’església catòlica irlandesa pren partit matisat pel suport humanitari als alçats en armats.

 

Les imatges són franques, directes, aclaridores. El film s’inunda d’emoció, de veritat a dojo.

 

Comprovem l’enorme potencial polaritzador de l’acció armada, com actua d’element vertebrador i cohesionador i neutralitzador, si cal, d’una comunitat social i política. I com de diabòlica és, políticament, l’espiral acció-repressió-acció, que si bé a Irlanda ha acabat bé gràcies al liderat polític del Sinn Féin sobre l’IRA, a Euskadi va de mal borràs pel liderat invers i suïcida de quatre esbojarrats sense sentit de la realitat. En un cas triomfa la política i l’avenç; en l’altre predomina la destrucció de l’esquerra abertzale i la paràlisi.

 

Gran lliçó irlandesa. Història/històries que cal conèixer. Lliçons que urgeix aprendre.

 

. Some mother’s son. Dir. Terry George. 115 minuts. Irlanda-Gran Bretanya-Estats Units. 1996.



El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!