Pere Meroño

Glénat, el 2010, ha tingut l’encert de posar-nos a mans un gran clàssic del còmic dels anys 60. Dos mestres en foren el seu principal Pilar: en Paco González Ledesma (periodista d’El Noticiero Universal, creador de l’inspector Méndez, i pare, també, de l’Enric González, el periodista que fins fa poc treballava a El País, i, a més, un roig ben roig i republicà). Efectivament, en González Ledesma va haver d’aixoplugar-se sobre noms inventats com ara aquest Silver Kane per no patir més repressió i prohibicions sobre els seus escrits.

En Silver Kane n’és, doncs, el guionista. Les històries estan ben travades, i et duen agafat per les orelles fins al final del capítol i fins el següent. En aquest llibre n’hi haurà, recopilades, potser una trentena. I, entre capítol i capítol, aquest final: “¿logrará el teniente negro escapar a tan terrible situación? Atención, amigos, al próximo episodio de esta emocionante serie” i aquest principi: “El teniente negro posse una doble personalidad, pues finge, a la vez, ser un petimetre llamado Blake. En Litle River, donde se halla ahora, unos forajidos pretender dominar la ciudad y le han preparado al Teniente Negro una trampa mortal”.

El teniente negro, és, per tant, un heroi. Salva els pobres, els indefensos, les dones, lluita, com el capitán Trueno –escrit pel militant comunista del PSUC Víctor Mora, per la justícia, la igualtat, la llibertat, contra la tirania.

El Ku Klux Klan, potentats, ricatxos, assassins, generals, goril·les… desfilen per les seves planes, en aventures curulles d’emoció; aventures servides en un castellà viu i genuí.

De manera que no us perdeu, ara recopilades, algunes de les històries del teniente negro, paraula de Silver Kane.

. El teniente negro. Silver Kane (Francesc González Ledesma) i José Grau. 248 pàgines. Glénat. Barcelona. 2010.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans