Pere Meroño

Vaig saber que es feia aquest llibre quan em va telefonar la Carme Cebrián, antropòloga, escriptora, i curadora d’aquest text col·lectiu (…)

Al seu torn autora d’una bona síntesi històrica sobre el PSUC  -“Estimat PSUC”-, Cebrián coneixia el meu llibre sobre el totpoderós secretari d’organització comunista Josep Serradell “Roman”. Un home que va treballar estretament en contacte amb el líder del PSUC, i que va participar en la conxorxa que el va aïllar, destituir i expulsar del partit dels comunistes de Catalunya.

Des d’aquesta perspectiva, a Carme Cebrián li semblava que podria ser interessant referir-ne la relació entre ambdós i la valoració de la seva figura que en feren Josep Serradell i la seva dona i també històrica del PSUC, Margarida Abril.

Vam concretar, doncs, el tema de l’article, l’extensió, i la data de lliurament –el setembre de l’any passat-.

A partir del meu llibre sobre “Roman”, i dels apunts que tenia de les 30 entrevistes que vaig mantenir-hi, en va sortir el material de l’article.

Em semblava que calia parlar de Serradell, un breu apunt biogràfic, la seva trajectòria política, i la relació amb Comorera. Un article que havia de ser necessàriament breu, sintètic, de lectura clara, agradable, interessant, estil periodístic i manufacturat en una llengua com cal.

Com és lògic, vaig rellegir el meu llibre, en vaig prendre apunts, i tot això va quedar plasmat en uns pocs folis -que podeu llegir en document annex-.

En acabar, l’hi vaig fer a mans per correu electrònic abans de la finalització del termini, em a anunciar una petita remuneració pel treball a tots els coautors, i que el text passaria per la correcció lingüística. De tot això en fa gairebé un any, ara, i des de juliol, és a les llibreries.

Una nota final: ho he dit i ho repeteixo, per a mi Joan Comorera és una referència essencial de la política catalana, el millor secretari general que ha tingut el PSUC –Josep Moix, Gregori López Raimundo, Antoni Gutiérrez Díaz, i Rafael Ribó-, i un dels polítics que més m’agraden. És per això que estic orgullós d’haver fet part d’aquest esforç col·lectiu crític i analític que repassa, transmet i llega la seva trajectòria a les noves generacions.

Un gegant que va acabar foragitat de la política, que era la seva vida, detingut i empresonat per la policia de la dictadura, i morint, per manca de les atencions mèdiques que s’esqueien, a la presó.

. Joan Comorera torna a casa. Diversos Autors (d’entre ells, Pere Meroño). Editorial Pòrtic -Grup 62-. Barcelona. 2009.

CAT ’06  La nit del somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!