Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És una satisfacció veure com, per fi, el gruix de l’esquerra abertzale –aquella que no se n’ha estat, dia rere dia, de seguir fil per randa les macabres instruccions d’ETA –mentre el grup armat matava sense pietat ni aturador, s’ha civilitzat, s’ha fet gran i ha decidit manar, esdevenir autònom. I ho ha fet tot maridant-se amb els “traïdors”, la gent valenta i conseqüent d’ARALAR (…)
–sota el liderat de l’històric dirigent abertzale navarrès Patxi Zabaleta i del fundador d’Euskadi Ta Askatasuna, Julen Madariaga. El pas s’acaba de fer, simbòlicament, assumint el nom del darrer municipi de Nafarroa que caigué davant les tropes castellanes, nom que també assumí una coalició presentada a les eleccions forals de 1979 amb el concurs, a banda de Batasuna, d’Euskadiko Ezkerra, EMK i independents. AMAIUR, doncs, concorrerà a les properes eleccions espanyoles. I la collita en sufragis pot fer història.
Però, mentrestant, ETA s’ha dotat d’una conducció, d’un liderat, pragmàtic, que toca de peus a terra, conscient que cal girar full.
I un dia, tenim la declaració d’una treva sense condicions. I l’endemà, veiem com EKIN –l’estructura política que imposava des d’ETA les decisions a la resta del món abertzale, s’ha dissolt per caducitat i perquè Otegui, Rafa Diez, la nova Batasuna, van decidir fer aquest pas de gegant. I que, també, es deixarà supervisar per la Comissió Internacional. Però abans, havien callat les armes. I també, la kale borroka, havia deixat d’existir, i les joventuts de Batasuna –Jarrai i demés- passaven per l’adreçador.
Ara, doncs, moltes basques i bascos, no han d’exiliar-se per por a perdre la vida o els bens. No hi calen guardaespatlles. Veïns i saludats, ja no t’amenacen, insulten, o ataquen. La botiga, el cotxe, el negoci, no se’n van en orris per un atemptat. I no et maten la dona o el marit, el fill o la filla.
Sembla mentida, sembla impossible tanta felicitat!
I tot això ho ha fet possible la pressió policial franco-espanyola. La il.legalització de Batasuna i altres organitzacions. La millora en els dispositius contraterroristes. I a partir d’aquí, i en comptes d’enrocar-se, els nuclis amb matèria grisa de l’esquerra abertzale –sectors de Batasuna a l’entorn de l’ex membre d’ETA político militar, i d’ETA militar, Arnaldo Otegui, i del líder històric del sindicat LAB, i fill de pare guàrdia civil, Rafa Diez, han fet madurar un procés intel·ligent i raonable, tot trobant fondes complicitats a ETA mitjançant el liderat de Josu Ternera.
Desitjo a AMAIUR, al nou projecte, una llarga vida. Que les armes callin per sempre més –no hi feien punyetera falta. Des de 1982, ETA sobrava, feia nosa…
Llàstima que no els pugui votar, és l’única opció política que enmig de tanta grisor, de tanta mentida, fa patxoca, i paga la pena de recolzar…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els de la CUP creuen que no, què a Madrid no s’ha d’anar a res i demanen l’abstenció. No siga que podria pensar algú, ens toque votar als catalans al costat d’AMAIUR contra el PP.
Mentre d’altres que poden estar d’acord amb les CUP en que a Madrid no n’hi ha res a fer, però no deixaran passar l’oportunitat d’unes eleccions per manifestar i fer visible el vot independentista a l’Estat espanyols i intentar condicionar la política espanyola i almenys a Madrid s’ha d’anar a preparar i tractar els traspassos per a l’independència.