Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
E.T.A. Historia política de una lucha armada -1- (Luigi Bruni)
Interesantíssim relat històric sobre ETA. Des del seu naixement fruit de la confluència entre joves nacionalistes independents i les joventuts del Partit Nacionalista Basc fins a la celebració d’eleccions estatals i municipals, en 1979, i la irrupció espectacular d’Herri Batasuna (…)
El llibre és un detallat repàs a la vida, els fets, les crisis, d’aquesta organització política i armada que ha jugat i juga encara, mal que ens pesi, un paper determinant en la vida d’Euskal Herria.
Tres corrents hi viuen, al seu interior: els culturalistes; els obreristes i d’esquerra revolucionari; els que posen l’accent en el seu caràcter d’organització d’alliberament nacional.
Ben aviat, en 1966, es produeix el primer esclat: la majoria desplaça els membres de l’Oficina Política d’ETA, Patxi Iturrioz, Eugenio del Río… els quals són expulsats. Aquest grup volia que ETA fos propera al món obrer i posés l’accent en la lluita per un horitzó socialista. El grup expulsat se’n dirà ETA Berri (Nova ETA), més tard, Komunistak (Els Comunistes) i crearà el partit Moviment Comunista, un dels més forts a Euskadi i a Espanya de l’esquerra revolucionària.
La segona crisi, entre 1970-1972, acaba amb la derrota dels que abonen que ETA sigui una organització d’àmbit estatal que lluiti per l’autodeterminació dels pobles i el socialisme. D’aquí en naixerà LCR-ETA VI, d’ideologia trotskista.
Més tard be la divisió entre milis i poli-milis. Els majoritaris seran els poli-milis, el seu adéu a les armes i l’opció política presa en favor del partit EIA i d’Euskadiko Ezkerra, deixaran l’espai vacant perquè l’ocupin els minoritaris d’ETA militar. Amb l’important reforç dels Bereziak, grup d’elit, que s’havia mantingut, fins el darrer minut, dintre d’ETA pm. Val a dir que els dirigents més coneguts i reconeguts d’ETA havien estat poli-milis (Arnaldo Otegui, Argala, Artapalo, Apala…)
El llibre es basa en una documentació ben escollida, que dóna compte dels diferents punts de vista, que aprofundeix en el caràcter ideològic, polític, organització, d’aquesta força politicomilitar, mutant, en perpetu canvi i adaptació que ha conservat durant la major part de la seva història un fort suport popular, un gran arrelament de masses que li han permès de subsistir.
Recomanable lectura per aquells que volen històries crítiques, plurals, i no cròniques en blanc i negre.
. E.T.A. Historia política de una lucha armada (Storia politica dell’exercito di liberazione dei Paesi Baschi) Luigi Bruni. (Versió espanyola de Beñal Azkue). 347 pàgines.Txalaparta (Tafalla, Nafarroa). 13a edició. 2001.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les institucions espanyoles sembla que no volen rendir-se que ja els està bé la lluita armada, i ETA pot semblar que també durant molt de temps, doncs n’hi ha coincidència i ja els està bé. I si una cosa està bé, per a que canviar-la?.
Però és a ETA qui li correspon decidir si vòl continuar amb la lluita armada o mostrar bandera blanca per rendir-se i apostar-ho tot al concurs i joc polític democràtic.