Pere Meroño

Agost d’allò més atrafegat, i content, tot girant visita a biblioteques i arxius (Pavelló de la República-UB, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu de Barcelona, Campus Mundet-UB, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives). Remenant papers, prenen nota i fent fotocòpies a dojo de cara a un nou llibre que tinc previst de treure l’any vinent o l’altre. A la Biblioteca de Catalunya em trobo, també ben enfeinat, en Josep Maria Cadena (…)

Capficat, amb aquell físic tan singular, un dels primers subdirectors de l’AVUI, i de fa anys en nòmina del Grup Zeta i col·laborador assidu a EL PERIÓDICO, el veig, dia sí, dia també, carregat de grossos volums enquadernats de la publicació El Diluvio.

Encara el recordo, a aquest periodista eminent i home de trajectòria periodística dilatada, el dia que vaig anar a visitar la redacció de l’AVUI, era l’any 1976, i pico la porta i és ell mateix qui me l’obre i al darrere hi veig, amunt i avall, cap aquí i cap allà, una gernació que implora el primer número del nou periòdic en llengua catalana.

Ja voldria jo, amb els 75 anys que té en Josep Maria Cadena i Catalán, tenir els seus anys i posseir idèntica fal·lera de fer, de remenar … i la capacitat i ofici d’escriure aquelles magnífiques, estilitzades, belles crítiques d’art al diari del gran Antonio Asensio Pizarro.

Per cert, quina en deu portar de cap, en Cadena, amb tot de Diluvios a la mà? Era a punt de demanar-li, però és impossible que se’n recordi d’aquell ganàpia de 16 anys.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!