Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Es incesante el tráfico de juncos y shampanes, que cortan las olas, bamboleantes. Son oscuros, sucios, atiborrados de gente y de fardos. Algunos dejan detrás una estela de humo: las mujeres están cocinando, en sus calderos empotrados. Las velas, cuadrangulares, se hinchan al viento, como grandes harapos. El sol brilla, cabrillea sobre la mar picada. Semeja macilento, pero se clava agudamente en la piel” (…)
Amb aquest rodó, magnífic llibre –que no he pogut deixar de llegir ni un segon, fins al final- he girat visitar al Porcel –un autor ple de sorpreses- reporter internacional, viatges… i maoista i admirar del líder del Partit Comunista Xinès Mao Tsé tung
Un mes d’estada. Paper i bolígraf. Notes. Apunts.
Un llibre complet sobre l’estada, la visita a monuments, obres d’art, viles i ciutats, les converses amb gent del país. I tot plegat amanit amb referències històriques sobre dinasties, dades geogràfiques, el període liderat per Chiang Kai-shek, la fundació del Partit Comunista, la llarga marxa que el va dur al poder després de més de vint anys de guerrilla, la biografia de Mao fill de petit empresari camperol, a qui Porcel considera veritable escriptor i intel·lectual, i del qual n’admira escrits polítiques, poesies, i altres textos. Dades crítiques, dades, però, i també, positives, en defensa de la revolució, del govern de Mao, en pro de la revolució cultural proletària.
No, no us enganyeu, no es tracta pas d’un pamflet. No. És un llibre documentat, fet i pastar sobre el terreny i amb múltiples i assentades lectures. D’un enamorat de Xina, de la seva història, gent i art. La coincidència és que, després d’haver professat ideals anarquistes, en Porcel, era, llavors, maoista però sense ser-ne comunista (?!)
És un llibre amb moments èpics, ben escrit, tant la mera prosa periodística com la descriptiva de viatges, història, art… Amb alguna catalanada o adaptació castellana forçada. Escrit originàriament en espanyol. I publicat, per lliuraments, a la revista DESTINO.
I una invitació més -excel·lent llibre, ben interessant- al coneixement d’aquest escriptor polièdric, contradictori, de múltiples registres, que ha marxat però que hi roman, pel nostre gaudi, com un clàssic.
“Mao Tsé-tung es un hombre extraño. O poco omún, si se quiere. Vive muy apartado –se dice que sólo pasa unos cuatro meses al año en Pekín- dedicado a escribir, a auscultar el pulso del país viajando por él, a dirigir a través de sus fieles, como Zhou Enlai, la marcha de China. Hay en él una inquebrantable obcecación o seguridad en ladefensa de lo que cree correcto, combinada con una impulsiva sinceridad que sólo puede provenir de aquella firmeza y del escaso contacto diario que mantiene con el tejemaneje político-administrativo”.
PD. M’ha fet gràcia la fotografia, que clou el llibre al costat d’unes notes editorials, amb en Baltasar abillat a l’estil maoista –cabell llarg, una gorra com la que sempre duia Mao- i els seus, passeu-me el mot, trets una mica orientals de cara, ulls i rostre.
. China, una revolución en pie. Baltasar Porcel. 253 planes. Círculo de Lectores. Barcelona. 1975.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!