Pere Meroño

Pel que veig, en Barnes s’atreveix amb gairebé tot. La cosa comença amb les biografies intercalades d’en George, un advocat d’origen parsi, per part del seu pare, de professió mossèn, i de mare escocesa. I Arthur, l’incomparable Arthur Conan Doyle, l’autor de personatge Sherlock Holmes i d’altres incomparables obres.

Després, davant dels greus càrrecs que recauen en el senyor Edalji, en un llibre de judicis. Encabat, George i Arthur hi coincideixen, i l’autor de les novel·les protagonitzades per Sherlock i Watson, se’n fa càrrec de la investigació que hauria de dur a la posada en llibertat del pobre atemorit i avergonyit George. Per fer això, Arthur alça una senyora investigació.

Entremig, assaborint l’Anglaterra victoriana, sabrem de la vida del gran escriptor –narrada de forma fidedigna i documentada, de la seva pertinença a la francmaçoneria, a corrents espiritistes, els seus orígens escocesos, la corrupció policial, la conxorxa contra els diferents, la justícia injusta.

Res, un llibre magnífic, rodó, escrit amb incomparable elegància, que flueix.

. Artur i George (2005). Julian Barnes. 511 planes. Angle Editorial. Barcelona. 2007.

@perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans