Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Recorregut costaner. Negres, llatinoamericans, turistes, indígenes, atapeint el tren. Un sol que espetega les pedres. La mar un estany calmós i entotsolat. Curulles les platges, a trams minvades per furtives i efímeres escomeses d’onatge corprenedor. Destí: Arenys de Mar (…)
Veig Arenys i la reveig amb ulls diferents; tot de sensacions i records, m’envaeixen i em duen a anys enrere. Vila encaixonada i escortada per dos turons, a banda i banda, i un altre que, gairebé al centre i desafiador i inoportú, arronsa i conté encara més la fal·lera constructiva. Un parell o tres de gratacels hostalers trenquen una difícil harmonia. Al bell mig de la vila, pràcticament, i mentre les cases s’enfilen cap a l’interior, una riera en du, quan toca, i de quina manera!, les aigües pendent avall.
I constato tot de cases abandonades, en estat runós, a tocar de l’edifici de l’antic escorxador, com més t’allunyes del centre i t’hi acostes al penyal damunt del qual hi ha la urbanització Montmar.
També, en direcció contrària, en direcció vers el pujol on hi reposa el cementiri, dues torres de guaita. Demostració fefaent, que a l’edat mitjana, els corsaris, els moriscos, gent de diferents bandositats, pirates ferms i insidiosos, visitaven les nostres costes per tal d’endur-se dones o béns cap els països d’origen.
Arenys, a més de present, és i aplega alguns records que ara em venen al cap.
Visita, en jorn feriat, al cementiri de Sinera, com batejà la vila el fill Salvador Espriu. Alhora hi giràrem visita a la tomba de l’insigne i massa oblidat poeta. El guarda del cementiri ens confirma les visites sovintades a Espriu en el seu descans etern. Un cementiri a tocar del qual hi ha edificis populars aplegant-hi una exígua classes obrera, arraconada dalt del penyal.
Acte, un altre dia, en petit comitè en una casa particular per enraonar del sindicalisme nacional i de la COS, Coordinadora Obrera Sindical. Intervenció meva, paraules dels assistents, i sopar posterior. Un dels presents, dirigent local d’ERC i treballador de banca, justifica la seva afiliació a Comissions Obreres “per tal de defensar els seus interessos com a treballador” –cosa lógica, per això hi són els sindicats de classes-. Per l’hora intempestiva, sóc convidat a dormir. L’endemà, retorno cap a casa.
Avui, dia de mitjan d’agost amb calor africana, a tocar del migdia, sóc al carrer del Mirador del Maltemps. Dalt d’un dels dos pujols que dominen Arenys. La mar, a baix, enfront, titil.lant i amb llampades d’un blau cobalt, i minses franges verdenques. Vers l’horitzó, on hi apunta l’ocàs, una corrua de velers i naus esportives juguinegen tot dibuixant formes damunt la mar encalmada i tòrrida.
Sóc, és clar, a Arenys entre turons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!