Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
No deixo d’observar, d’escrutar la senyora Joana, ma mare. Talment un entomòleg. Hi ha dues imatges, ben gràfiques, que m’assalten i que em serveixen per descriure’n, en una instantània, el seu estat (…)
Partim de la base de què el cervell, passeu-me la descripció, és un òrgan format per teixits i fluids. Doncs bé, en el cas d’una persona amb alguna mena de degeneració senil, de malaltia neurològica, la imatge que em ve al cap és la d’una víscera en què el teixit es malmet i hi esdevé líquid. Aigualit. Curt, un cervell en descomposició. Com més va més lleuger, limitat, i handicapat. Pura i dura memòria líquida que tendeix cap a la mort com a òrgan viu.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!