Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
27 de febrer de 2008
8 comentaris
El crim del caixer automàtic (Pere Meroño)
(…)
Tres joves que volten de matinada. Una dona sense sostre que vaga sense nord. Un caixer automàtic. Per divertir-se, els joves cremen viva la rodamón. Poc després, la dona, Rosario Endrinal, antiga secretària d’alta direcció de Carrefour, mor. Barcelona. Zona de Sarrià-Sant Gervasi. Barri alt de classes altes. 16 de desembre de 2005.
Un crim. Una vida difícil que acaba en tragèdia. Una història de les que no s’obliden.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’he descarregat, ja et diré…
enhorabona, aquesta mena de llibres són els que valen: documentar-se àvidament, ser fidedignes, reproduir la història quotidiana amb objectivitat i equanimitat, escriure amb noms i cognoms, amb la veritat per davant,
ja et comentaré més quan l’acabe de llegir,
Joan-Carles
Feia molt temps que no llegia cap llibre sencer. Aquest me l’he llegit en 2
dies. M’ha encantat. El fet de que tot sigui real i tant documentat, combinat amb un estil de fàcil lectura m’ha semblat d’una força extraordinaçària.
Ara he de tenir la versió paper.
Enhorabona.
Et felicito, Pere. És una obra magnífica, molt ben documentada.
Jo visc al carrer Miquel Àngel, just davant la casa de la mare de la Charo, per tant he viscut molt de prop les descripcions que has fet del barri i d’algunes persones.
Vaig conèixer la Charo encara que mínimament i tenia molt interés en llegir aquest llibre.
Felicitats!