1989. Després de les Converses d’Alger. Deliri i treva. Fundacio Antoni Tàpies

Fins el 15/1/2017. Uns pretesos d’ETA volen contactar amb dos periodistes (Manel Armengol, i Antonio Sánchez. El govern algerí en facilita el contacte amb representants del Front Polisari, Mpaiac, Setembre Negre, i Al Fatah. Barris vells, angostos, amb parets escrostonades, guixades, visions d’un eixample noble… Som a Alger…

1989. Després de les converses d’Alger. Deliri i treva, és una exposició Cas d’estudi inclosa en el projecte Tractat de pau de Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura, i té lloc a Artium, Vitòria- Gasteiz, i a la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

“El cessament definitiu de la violència armada” decretat per ETA el 2011 és la referència més recent i propera a la voluntat de posar fi a un període històric marcat per la violència. Els intents anteriors per iniciar un procés de pau dialogat, com ara les Converses d’Alger (1987-1989), de les quals aquesta exposició pren el títol, no van aconseguir acords. Després de totes les trobades organitzades entre el govern espanyol i ETA la pau ha estat ajornada repetidament.

1989. Després de les converses d’Alger. Deliri i treva, és una exposició Cas d’estudi inclosa en el projecte Tractat de pau de Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura, i té lloc a Artium, Vitòria- Gasteiz, i a la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

“El cessament definitiu de la violència armada” decretat per ETA el 2011 és la referència més recent i propera a la voluntat de posar fi a un període històric marcat per la violència. Els intents anteriors per iniciar un procés de pau dialogat, com ara les Converses d’Alger (1987-1989), de les quals aquesta exposició pren el títol, no van aconseguir acords. Després de totes les trobades organitzades entre el govern espanyol i ETA la pau ha estat ajornada repetidament.

Donosti. La contemplació d’un sepeli. La Kale Borroka en acció pura i dura. Hernani.

Retrat de Miguel de Unamuno. Iruña.

Paisatges fabrils. Entotsolats. Sense figures humanes. Món ferreny. Fet i pastat amb ferro. Parlem de Bilbao.

Allan Sekula retrata, magnànim, encomanadís, el Guggenheim.

Papers recognoscibles. Lletra menuda. Impossible no conèixen la procedència: són d’ETA. És el butlletí etarra ZUTIK.

Inspirat en Montserrat, descobrim l’Arxiu de JJ Agirre Begiristain. I documents procedents d’ETA, JARRAI, LKI, HASI…

Correspondència de i amb Xavier Vinader.

Fotografies del Procés de Burgos que volgué destruït ETA.

SALVIAMO LA VITA DEI PATRIOTI BASCHI. Que resa una pancarta. L’actor no enganya, veiem matinejar al gran Pier Paolo Pasolini.

L’Aberri Eguna a Gasteiz. 1977.

Propostes artístiques del gran Jorge Oteiza.

LEMOIZ EZ.

Nous sepelis, en reconeixem el lehendakari, i veiem els rostres, en vida, dels socialistes Enrique Casas, Fernando Buesa… morts pel terrorisme.

Un annex del Tàpies més antifranquista ens mostra “Assassins” (1974), amb els seus monotips. També “Fiestas 4 puertas” de Jon Mikel Euba.

Fotografies del gran Joaquim Jordà.

L’exposició

 

http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *