Antoni Castells: L’orfenesa del federalista (L’Avenç)

El desconcert general amb el que comença Occident el nou curs polític -des de la candidatura de Donald Trump a la presidència dels USA fins al fenòmen del Brexit, passant per la crisi migratòria amb els desplaçats de guerra de l’Orient Mitjà- centren els articles d’Opinió del número d’aquest setembre. L’entrevista en profunditat a Antoni Castells ens apropa a una de les figures clau del període dels tripartits a Catalunya (2003-2010) i ens permet reflexionar, a través del seu testimoni vital, sobre la vertiginosa evolució política al nostre país durant el darrer mig segle. Al Focus, l’article de Manel Garcia Clavero i Maria Ojuel sobre les exposicions internacionals d’art a Barcelona de 1891 a 1911 es contraposa amb el de Ramon Arnabat i Xavier Ferré sobre les constants culturals de l’ateneisme català. Un i altre ens il·lustren sobre els canals de vehiculació a Catalunya de l’alta cultura i de la popular durant les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX. Des del Mirador, Imma Merino lloa la sensibilitat i l’obra de Vivian Maier, fotògrafa que ha adquirit renom mundial pocs anys després de la seva mort, tal com li ha passat a Lucia Berlin, escriptora de Manual per a dones de fer feines, recull de contes disseccionat per Joan Todó. Excel·lents observadores dels seus entorns, cap de les dues autores ha conegut ja la societat dels “Enganxats sense remei” als telèfons mòbils i les noves tecnologies que descriu el periodista americà Jacob Weisberg. Els difícils inicis del ferrocarril a Catalunya, les píndoles filosòfiques de Xavier Antich i la ressenya de La guerra de les salamandres, de Karel Čapek, una de les novel·les més irreverents de la literatura eslava formen part també d’un número que, com sempre, tanca Jordi Puntí, parlant-nos aquest mes del grotesc món underground fotografiat per Jeffrey Silverthorne, Ken Schles i Miron Zownir.

L’Avenç – 426 / setembre 2016 /  6 € El nou número L’Opinió / EDITORIAL Per què han fet tan poc? … El que sembla segur és que el vot majoritari dels britànics va tenir molts elements de vot de classe, de rebel·lió contra el poder de les elits. … L’equilibri polític s’ha decantat a favor del capital. A més, l’equivocada gestió de la crisi a l’Eurozona ha portat l’atur a uns nivells simplement insuportables. … Tots els governs de la UE han de considerar ara que el seu objectiu primordial és millorar el benestar dels ciutadans. I més ideologia neoliberal no hi ajudarà gens”- És difícil dir-ho, i més clar. L’escolaran?

L’OPINIÓ / ENTREVISTA Dieter Langewiesche: “No és pot blasmar la Unió Europea” S’hauria d’oferir als britànics la possibilitat de romandre lligats a la UE en tants aspectes com fos possible. … Cal escoltar en primer lloc: què vol, la gent? …Només podem avançar en la mesura que els ciutadans europeus vagin conjuntament.

L’OPINIÓ / L’ENTREVISTA

ANTONI CASTELLS L’orfenesa del federalista Un sector important de Bandera Roja, vostè entre ells, acabarà ingressant (o en alguns casos reingressant) al PSUC, l’any 1974. La proposta federalista del PSC sorgeix a finals dels vuitanta, com una reacció a dos fets: un, la constatació que l’Estat de les Autonomies està quedant esbrabat, i ja no respon al que preveia el pacte constitucional; i dos, la consciència que el PSC està quedà totalment desdibuixat en el projecte nacional.

Tal com s’està portant el procés, no anem enlloc. Per a mi, s’han comès dos errors: un és passar de l’objectiu de la consulta al de la independència, sense que hi hagi encara un suport social prou majoritari. L’altre és l’estratègia, que no  pot ser unilateral, d’anar tirant pel dret.

MIRADOR / HISTÒRIA La dubtosa rendibilitat del ferrocarril. Genís Barnosell. L’historiador Pere Pascual, després d’una llarga dedicació al tema, publica una història d’un segle del ferrocarril a Catalunya, des dels inicis a la guerra civil. L’obra constitueix una anàlisi exhaustiva de l’explotació de les línies i de la rendibilitat dels capitals interns.

HISTÒRIA Pere Pascual Domèch El ferrocarril a Catalunya (1848-1935) Vic: Eumo editorial, 2016. 528 p.p. 40 €

MIRADOR / LITERATURA Polifonia distòpica. Vicenç Pagès Jordà Males Herbes reedita “La guerra de les salamandres”, una novel.la del txec Karel Capek, que se situa en la tradició eslava de la distòpia irreverent, amb una barreja de denúncia, experimentalisme i humor.

CIÈNCIA I FICCIÓ Karel Capek La guerra de les salamandres Traducció de Núria Mirabet Pròleg de Ramon Mas Barcelona: Males Herbes, 2016, 371 pp. 17 €

MIRADOR / LITERATURA Un espai per a les paraules indisciplinades. Simona SKRABEC Xavier Antich aplega en un volum noranta-sis apunts filosòfics que ha anat publicant en el suplement dominical de l’ARA, però que constitueixen malgrat això un conjunt ben coherent i estable. Un llibre que pretén fer-nos pensar com pensem.

NARRATIVA Xavier ANTICH La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula Barcelona: Arcadia. 2016, 240 pp. 14 €

— LLEGIR ESCRIVINT ——

La tercera persona. Joan Todó

Lydia Davis, en el pròleg de “Manual per a dones de fer feines”, de Lucia Berlin, es refereix a l’autoficció, “la narració de la pròpia vida, extreta d’una manera gairebé inalterable de la realitat, garbellada i explicada amb un encert i perícia”

RELATS Lucia BERLIN Manual per a dones de fer feines Traducció d’Albert Torrescasana Barcelona: L’Altra editorial, 2016, 48 pp. 20,90 € PREMI LLIBRETER 2016

MIRADOR / FOTOGRAFIA Vivian Maier, l’enigma i la fascinació. Imma Merino La Fundació Foto Colectania exposa a Barcelona una fotògrafa excepcional de la vida urbana de la segona meitat del segle XX que, havent treballa com a mainadera, va ser descoberta accidentalment un cop morta. Els testimonis esbossen el retrat d’una dona misteriosa, excèntrica i reservada. En tot cas, la personalitat de Vivian Maier resta com un enigma, si bé potser alguna cosa se’ns en revela a través dels retrats.

VIVIAN MAIER. IN HER OWN HANDS Fundació Foto Colectania Fins el 10 de setembre de 2016

MIRADOR / ART Un joc de percepcions. Susanna Portell Ignasi Aballí celebra amb una gran exposició el Premi Joan Miró 2015, atorgat conjuntament per la Fundació Joan Miró i l’Obra Social La Caixa. D’un temps detingut a un temps que fuig Pintar sense pintura SEQUENCIA INFINITA. IGNASI ABALLÍ Fundació Joan Miró. De l’1 de juliol al 2 d’octubre

L’APARADOR

NARRATIVA ANA PUÉRTOLAS

El grupo. 1964-1974 Barcelona: Anagrama, 2016. 352 pp. 20’90 €

EXPOSICIÓ

Ramon Llull i l’Ars combinatòria / Ramon Llull i la màquina de pensar / Ramon Llull, la màquina de pensar. CCCB Montalegre, 5. Barcelona. www.cccb.org. Fins a l’11 de setembre

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *