Pere Meroño

En una casa de pagès, a l’Escània profunda, un vell matrimoni és assassinat amb una crueltat impossible de creure ni d’imaginar, una nit solitària, enmig d’un hivern gairebé etern (…)

El comissari competent pel cas és en Kurt Wallander, qui s’enfronta una situació personal més que delicada: un divorci recent, pèssimes relacions amb el pare, i trencament, de facto, dels lligams amb la filla. L’alcohol i el sobrepès acompanyen també la vida –dedicada al mil per mil-de la feina de policia.

Mica en mica, ara tocant per aquí, ara tocant per allà, cercant sota les pedres, amb algun que altre cop de fortuna, en Wallander va desentranyant un cas gairebé impossible de resoldre. Perseverança. Paciència. No defallir. Són els tres elements que garanteixen un bon nombre de resolució de casos.

Tot plegat, en una Suècia que s’acomiada del model de benestar que havíem conegut, i en què la violència inaudita, l’immigració massiva, la xenofòbia, i el nou rostre del crim, aclaparen una societat tranquil·la que es somou per casos i situacions d’alta volada, una societat on és plenament operatiu el crim organitzat, les màfies, i tota mena de delictes.

Un retrat viu i punyent de la societat sueca, dels països escandinaus, a les primeries dels anys 90.

. Assassins sense rostre (“Mördare utan ansikte, 1991). Henning Mankell. Traducció catalana de: Marta Casas Rubió. 357 planes. “Sèrie Wallander”. Labutxaca / Tusquets Editores. 2012.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!