1r de maig. L’única oposició de debò que té el nou “règim”, és la conformada pel moviment obrer organitzat, molt substancialment per CCOO i UGT, i, en molta menor mesura, per ELA, i CIG. L’alternativa a la política econòmica, ara i aquí, passa perquè els sindicats articulin propostes i mesures i catalitzin el malestar social, atès que el PSOE està “tocat i molt desorientat”, i IU no té prou força. És per això d’allò més important, que prenguem el proper 1 de maig com una jornada de lluita i de proposta, de protesta i de mobilització, un esglaó més després del reeixit 29-M, que serà seguit per noves i graduals mesures de mobilització, de reagrupament, d’ofensiva. Caldrà ser-hi, doncs (…)
Mas i la tempesta perfecta. El govern central està aprofitant la crisi econòmica per modificar la naturalesa de l’estat descentralitzat, recuperar poders i competències des del centre, establint una nova correlació de forces centre-perifèria molt més favorable al centre, amb unes autonomies defallents, esmicolades, pobrissones, sense estris de veritable poder política. Més encara, qui planti cara a Madrid pot ser “intervingut” en un tres i no res, tot tancant-li l’aixeta del finançament. Faran, fet i fet, el que voldran, quan voldran, i com voldran. I punt. S’acosten, doncs, moments decisius, un dia “D”, on entre la prudència i l’audiència caldrà saber aprofitar l’ocasió per fer el que cal.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!