Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un hotel a les rodalies de Barcelona. Els mundials de futbol de rerefons. L’equip gestor de l’establiment hoteler en mans d’antics membres d’Euskadi Ta Askatasuna, amnistiats en el seu moment. Dos membres de l’organització armada han estat aixoplugats a l’hotel amb l’autorització de Carlos, antic cap d’un escamot etarra. La policia espanyola els segueix la petja amb vigor i gran ferotgia (…)
L’espai és minúscul. Gairebé claustrofòbic. Tenim, doncs, i en primer lloc, una excel·lent novel·la de personatges: amb retrats i perfils psicològics, la interrelació entre ells, ben acurada. Tenim, també, la vida turmentada de Carlos –el seu buit existencial- les relacions complexes amb el germà. El seu llibre capçalera: escrit per Rosa Luxemburg. També les dues veus que, íntimament, li parlen i l’esqueixen: la rata i en Calvino –un antic i preuat instructor a ETA.
També hi surt, no pot ser altrament en els llibres de José Irazu Garmendia “Bernardo Atxaga” Baba, la seva Asteasu natal.
El llibre és una novel·la viscuda, ben escrita, excel·lent. Amb un gran pòsit autobiogràfic –Atxaga va ser activista d’ETA-.
Les seves 400 pàgines sustenten un vigorós relat, amb un clímax final que s’allarga durant, gairebé, la meitat del text, en una demostració de recursos literaris que frega el mestratge.
Cap dels llibres que he llegit de Bernardo Atxaga –que va viure una colla d’anys a Barcelona on cursà una carrera universitària- m’ha decebut, és per això que l’estic rellegint i descobrint amb texts fins ara desconeguts. Poeta, novel·lista, assagista, autor de literatura infantil, Atxaga és considerat el millor escriptor euskaldun ara i aquí.
Un gran llibre que us recomano ben sincerament.
. El hombre solo. Bernardo Atxaga. 406 planes. Círculo de Lectores. Barcelona. 1994. Amb versió catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!