Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
(2) Rosario Endrinal, el sumari
Vet aquí el sumari del nou llibre (…)
. Ha nascut una estrella.
. Dilluns 13.
. “És tota una SE-NYO-RA”.
. “No li puc pagar, no en tinc, de diners”.
. “Dèbil, va ser dèbil”.
. “Sobre això, nosaltres, no hi volem opinar”.
. Infermera.
. Carrer Brusi.
. “La gent que dorm al carrer, ho fa perquè vol”.
. “S’assemblava a la Carolina de Mònaco”.
. Fer dissabte.
. CasaFàbrica.
. Cervesers des de 1876.
. Paisatge amb figures.
. CasaFàbrica.
. El mossèn.
. La dama de la Pamela.
. La mare.
. Al final de l’escapada.
. Cal forense.
. El primer cavaller.
. CasaFàbrica.
. Rodamóns.
. La classe operaia va in paradiso.
. Urgències.
. Esquizofrènia.
. El primer cavaller .
. El campió.
. El promès.
. Al final de l’escapada.
. Esquizofrènia.
. El Boscà.
. Stursky & Hursch.
. L’advocat.
. Esmorzar a Can Tiffany’s.
. Cervesers des de 1876.
. El Boscà.
. Matar a un rossinyol.
. L’advocat.
. Mentida !.
. El promès.
. Esquizofrènia.
. La tempesta perfecta.
. Secretària.
. El promès.
. Escarlata.
. “La vaig fer fora perquè m’estava matant”.
. El Joan Maragall.
. L’advocat.
. Tal com era.
. “Vull dir sola, sense res”.
. Rodamóns.
. Matar a un rossinyol.
. I Vitelloni.
. Ha nascut una estrella.
. La “ràdio”.
. El marit.
. La Comunitat.
. Carrefour.
. Rodamóns.
. Ha nascut una estrella.
. Títols de crèdit.
. Agraïments.
. Persones entrevistades.
. Altres persones.
. Localització.
. Consultes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Continuen les entregues i augmenta l’expectació. Compte! Com més altes
siguin les expectatives més difícil serà valorar l’alt nivell donat l’alçada del llistó posat. Però
segur que es mantindrà.
Pel que fa al sumari en concret, segueix l’encert de la sinopsi. Llegint-lo a un ja li entren ganes d’explorar i endinsar-se en la història. Crec que debades el sumari és més important del que sembla. Sobretot en determinats tipus de literatura. Ha de ser difícil poder reumir un capítol en una entrada curta, sovint una paraula, perquè el resumeixi i en faci cridar l’atenció alhora. Suposo que aquesta és la causa per la que molts sumaris no són més que un llistat numèric, terrible costum (minimalista?) dels darrers anys que em fa agnyorar la literatura costrumbista o els autors de relats curts. Per sort, aquest no és el cas.
En aquest sumari s’hi troben entrades que criden l’atenció. Bé per la curiositat de la història (Tota una senyora, dèbil, mentida, vull dir sola, paisatge amb figures, el promès, la dama de la pamela,…) o bé per curiositat o record personal (Stursky & Hursch, Carrefour, Cervesers…).
Només una qüestió. Suposo que la repetició de noms ha estat un error en la transcripcció.
Caldria un repàs de l’ús dels pronom febles “hi” i “en” perquè n’hi ha força que són superflus, fins i tot en llenguatge col.loquial.