Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

1 de desembre de 2013
General
0 comentaris

Fons històrics de l’Arxiu Parroquial de Vilafranca dels Ports (1996)

Comunicació presentada a la XL Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada el 19 i 20 d’octubre de 1996 a Morella, i publicada el 2000 per la Diputació de Castelló, en la secció d’Arxivística i Historiografia (vol. I, pp. 327-334), on n’acompanya una altra de les Dres. Josefina i Maria-Dolors Mateu sobre la referència documental a Morella en la monumental Col·lectànea Paleogràfica de la cancelleria catalana. El publiquem tal qual, tret dels antiestètics subratllats que li van afegir en la maquetació (així com de l’errada causada per un “cerca i substitueix” massiu que em transformà, per exemple, “dominical” en “eninical”). Els fons existents, en unió als ja desapareguts esmentats per mn. Antoni Tena al Tenal, i el llistat d’Ibarra Folgado, formen un bon model de referència per a d’altres arxius.
 

Aquesta comunicació no té altre objectiu que donar una miqueta de clarícia sobre els fons històrics que conté l’Arxiu Parroquial de Vilafranca, vistes les heterogènies notícies publicades fins ara, entre les quals s’hi troben informacions del tot inexactes en el Cens-Guia (1995: 309-310). Es limita, per tant, a catalogar els principals documents que s’hi conserven, amb una breu descripció del contingut -l’únic que podia fer, atès el caràcter d’aquesta reunió científica i l’extensió fixada per a les comuni­cacions- i unes consideracions finals sobre la documentació de què tenim referèn­cies i no s’ha conservat. No vull començar sense agrair a Àlvar Miralles de Xilxes, rector de Vilafranca, l’atenció prestada i les facilitats posades per a la realització del present treball.

* * *

Els fons històrics anteriors a 1936 consten de dos pergamins, 58 llibres i quatre lligalls que apleguen nombrosos documents solts. Començaré pel gruix de documentació sobre paper, primer el conjunt de llibres sagramentals i després els de govern i acció pastoral.

 

1. Quinque libri

Els llibres parroquials comencen simultàniament l’any 1564 en dues sèries paral·leles, de les quals una aplega les partides de batejos i confirmats (1564-1851), i una altra les de matrimonis i defuncions (1564-1756/57). Més endavant cada temà­tica -tret de les confirmacions- es continua per separat.

1.1. Batejos: 13 llibres anteriors a 1936

1. 1564-1662, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 256 fulls numerats. A continuació van els confirmats de 1566 a 1648, en fulls sense numerar.

2. 1663-1715, tapes de pergamí plegades, grandària full, amb 158 fulls numerats. Tot seguit van els confirmats de 1676 a 1704.

3. 1716-1762, tapes de pergamí, grandària full, amb 212 fulls numerats. Després van les confirmacions de 1716 a 1777.

4. 1763-1820, tapes de pergamí, grandària full, amb 960 pàgines útils numerades. A continuació van les confirmacions de 1816 i 1826.

5. 1821-1849, tapes de pergamí, grandària full, amb 1010 pàgines útils, que abra­cen els confirmats de 1839 (pp. 1002-1007). A la fi van els confirmats de 1838. Té índex propi.

6. 1850-1851, tapes de pergamí, grandària full major, amb 79 fulls numerats (bateigs de 1850), 14 fulls normals afegits (bateigs de 1851), altres fulls grans (confirmats de 1850), altres 16 fulls grans numerats (matrimonis de 1850-51, arrencats del lli­bre 5 de matrimonis que figura més endavant). Els baptismes són indexats.

7.  1852-1857, tapes de pell, en full (paper segellat), 271 pàgines escrites numera­des, amb índex propi.

8.  1858-1863, en full (paper segellat), 266 pàgines escrites numerades, amb índex propi.

9.  1864-1870, en full (paper segellat), 369 pàgines escrites numerades, amb índex propi.

10. 1871-1896, en full gran, 675 pàgines escrites numerades.

11. 1897-1913, en full, 752 pàgines escrites numerades.

12. 1914-1924, en full, 245 fulls escrits numerats.

13. 1925-1940, en full, 298 fulls escrits numerats.

1.2. Matrimonis: 10 llibres anteriors a 1936

1.  1564-1662, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 78 fulls numerats. A continuació van els difunts, en fulls numerats correlativament. Porta al final notes sobre coses diverses.

2.  1663-1716, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 97 fulls numerats. A continuació van els difunts, en fulls numerats correlativament.

3.  1717-1756, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 102 fulls, numerats independentment a continuació dels difunts. Van seguits d’uns breus extractes dels Establiments locals.

4.  1756-1849, tapes de pergamí, amb 686 pàgines escrites numerades.

5.  1850-1851, tapes de pergamí, grandària full major, no conté cap partida perquè són unides al llibre 6 de bateigs, com s’ha dit.

6.  1852-1856, tapes de pell, en full (paper segellat), amb 66 fulls útils, numerats 153-218 a continuació dels difunts. Amb índex.

7.  1857-1864, en full (paper segellat), amb 101 fulls escrits numerats. Amb índex propi.

8. 1865-1880, en full (paper segellat), amb 261 pàgines escrites numerades. Amb índex propi incomplet.

9.  1881-1919, en full, amb 720 pàgines escrites numerades.

10. 1920-1963, en full, amb 279 fulls escrits numerats.

1.3. Defuncions: 10 llibres anteriors a 1936

1.  1564-1662, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 77 fulls, numerats 76-151, a continuació dels matrimonis. Al final porta notes i anyals (quan es resava un Pare Nostre per un difunt a la trona).

2.  1663-1710, tapes de pergamí plegades, grandària mig full (plegat vertical­ment), amb 106 fulls, numerats 98-202, a continuació dels matrimonis. També porta notes i anyals.

3.  1711-1757, tapes de pergamí plegades, tamany mig full (plegat verticalment), amb 135 fulls, dels que només són numerats els 90 primers. A continuació porta 10 fulls més amb notes (molt importants) dels doctors Mateu i Vilalta, i els matrimonis abans ressenyats, així com anyals de 1737 a 1741.

4.  1758-1835, tapes de pergamí, grandària full, amb 401 fulls escrits numerats. Abans van, sense numerar, els anyals de 1758 a 1806.

5.  1836-1851, tapes de pergamí, grandària full, amb 334 pàgines escrites nume­rades. Amb índex propi.

6.  1852-1856, tapes de pell, en full (paper segellat), amb 134 fulls escrits nume­rats, abans dels matrimonis. Amb índex propi.

7.  1857-1865, en full (parer segellat), amb 184 pàgines escrites numerades. Amb índex propi.

8.  1865-1883, en full (paper segellat), amb 495 pàgines escrites numerades. Amb índex propi incomplet.

9.  1884-1914, en full, amb 748 pàgines escrites numerades.

10. 1915-1942, en full, amb 256 fulls escrits numerats.

1.4. Confirmacions: des de 1566 fins a 1850 figuren dins els llibres de bateigs, amb idèntica numeració. les posteriors figuren a:

1. 1860-… (fins ara), en full, pàgines sense numerar.

1.5. Complementaris als llibres són els índexs sacramentals independents, a banda dels continguts eventualment en cada llibre. n’hi ha un volum de baptismes de 1564 a 1944 -al què segueix un altre llibre fins a 1959-: un de matrimonis de 1564 a 1929 (amb una còpia que arriba fins a 1994): i un de difunts de 1871 a 1966, que completen els índexs particulars de cada llibre des de 1836.

 

2. Govern i acció pastoral.

2.1. Visites pastorals: des de 1555 són extractades pel doctor Tena en el seu manuscrit miscel·lani (Tenal: 313-326; 463-476 del facsímil). Tenen complement amb les confirmacions abans ressenyades, i amb les notes que paral·lelament s’enregistren en la resta de sèries documentals visitades. Consta de dos volums:

1. 1575-1905, tapes de pergamí gregorià on es relliga cronològicament una col·leció de quaderns corresponents a cada visita, en grandària full, sense numerar. Incorpora a més diversos impresos i documentació miscel·lània.

2. 1909-1925, en full, sense numerar (la major part és en blanc). En el mateix lli­bre, començant pel final, van les Conferències eclesiàstiques del clergat de Vilafranca, Ares, Castellfort i el Portell entre 1885-1891, en 95 fulls.

2.2. Statu animarum: llibres de compliment parroquial, per una banda, i de confessió o comunió, per d’altre. Només n’hi ha un volum:

1. 1932, en full, 200 fulls numerats. Estat de les ànimes, per carrers i masos.

2.3. Confraries. Es conserva documentació de diverses confraries, tot i haver-se perdut alguns llibres. Els volums solen contenir els comptes anuals dels majorals, a més de llistats de confrares, inventaris de béns i determinacions. generalment amb un cert desordre en els més antics.

2.3.1. Mare de Déu, o Confraria Major.

1. 1587-1672. Tapes de pergamí plegades, en full major, 272 fulls numerats, a més d’uns quaderns en full normal sense numerar on van afegits els comptes de 1650 a 1672. Comença pels confrares de 1594, uns capítols i diversos (ff. 1-9), segueixen el comptes, i al final va un llibre de censals de 1595 (ff. 233-236) i notes diverses (ff. 264-272v).

2. Libre de censals de la Confraria de Nostra Sennora la major de Vilafranca. Libre de cençals de la Confraria de la Mare de Déu dita la major en la yglésia de Vilafranqua fundada, ss. XVI-XIX, tapes de pergamí tancades, en full, sense numerar (molts són en blanc). És un registre de resums d’imposicions de cen­sos. Al final en un quadern d’onze folis copia els 41 primers capítols del document atorgat per Joan I l’any 1388, que sembla quedar inacabat (és la font de l’edició de mossèn Joan Puig). Porta a més una col·lecció de carregaments de censals originals dels segles XVIII i XIX, a més d’una instància dels majo­rals i un capbreu de béns davant de notari.

2.3.2. Mare de Déu del Roser. Té tres llibres.

1. 1596-1895. Tapes de pergamí plegades, en full gran, sense numerar. Es va mullar i és deteriorat per la humitat.

2. 1922-1935, en full horitzontal, sense numerar. Només porta comptes.

3. 1922-1936, en full, sense numerar. Tot i portar el títol Nuestra Sehora de Agosto, és un llistat de confrares del Roser de 1922, seguida d’una relació dels contribuents a les festes de la Mare de Déu d’Agost o Assumpta.

2.3.3. Concepció de la Nostra Senyora, o Puríssima, intitulada dels Lletrats.

1. 1599-1914/15, tapes de pergamí plegades, en full major, sense numerar. A més dels comptes, incorpora un quadern cusit de confrares des de començaments del XVII, inventaris, capítols, regestes notarials, etc. que el Dr. Antoni Tena passà a net i continuà en ésser majoral l’any 1783 (confrares sacerdots i secu­lars, determinacions,…), i que segueix fins a 1845.

2.3.4. Santíssim Sagrament

1. 1638-1936, tapes dobles de pergamí, en full, 276 fulls numerats, a més dels ini­cials, sense numerar, en forma d’índex-abecedari (de confrares des de començaments del XVII). Conté els comptes de 1638 a 1911 (ff. 2-276), confra­res de 1935 (ff. 236-239), un inventari de 1815 (f. 247), censos de 1758 (f. 250), determinacions de 1757 a 1759 (f. 251v) i inventaris, amb notes diverses (ff. 256-270 i 276).

2.3.5. Sant Antoni Abat i Sant Marc.

1. 1820-1893, tapes de pergamí i cartó, en full, sense numerar (molts són en blanc). Els comptes van de 1820 a 1893, i al final hi ha una relació de confrares i de censals.

2.3.6. Venerable Ordre Tercera de la Mare de Déu del Carme.

1. 1935-1953, en full, 200 pàgines numerades. Llibre d’actes.

2.3.7. Confraries i associacions pietoses. Es tracta de llibres que apleguen nombrosos comptes que fins llavors es consignaven per separat.

1. 1909-1922, en full, 223 pàgines numerades, d’altres sense numerar, amb índex en la darrera. A títol d’exemple, tracta, succesivament, de Nuestra Señora del Rosario (pp. 3-4), Santísimo Sacramento (p. 11), San Antonio Abad (p. 17), Assumpta (p. 23-24), Archicofradía de Santa Teresa (pp. 29-30), Ermitorio del Losar (pp. 41-45), Salve de los sábados (pp. 63-64), San Blas (p. 71), Escapulario del Carmen (p. 75), Cofradía de El Jesús (p. 83-84), Corazón de Jesús (p. 93), Fundación de Roig de Ambròs (p. 97-101), Escuela dominical (pp. 117-118), Mes de Mayo (p. 127), San Antonio de Padua (p. 129), Nueva torre-campanario (pp. 153-170), Pesquera (p. 163), Graneret (p. 187), Cuentas de la casa Abadia (p. 217-228).

2. 1925-1950, en full, 200 fulls numerats, amb índex en el darrer. Comptes i notes pràcticament idèntics a l’anterior.

2.4. Fundacions i almoines:

1. Libre de la administració de la Almoyna instituïda en la present Vila de Vilafranca per lo quondam Pere Montfort de en Pere. Comensant en lo any 1703, tapes de pergamí completes, en full, sense numerar (en resten molts en blanc). Conté calendaris de censals, un privilegi d’amortització, els comptes de 1703 fins a 1880, visats en l’època foral pel justícia, amb el segell de la vila en cera o tinta, i també pel bisbe en visita pastoral.

2. 1924-1935, en mig full vertical, sense numerar. Fundació d’Antoni Pitarch, Anna Gimeno i Jueves Eucarísticos.

3. 1926-1949, en full, 200 fulls numerats, amb índex en el 200. Comptes de diver­ses fundacions.

2.5. Culte parroquial i administració.

1. 1880-1949, en full, sense numerar. Comptes de culte.

2. 1923-1938, en full, sense numerar. Distribucions del clergat.

3. 1923-1936, en full, sense numerar. Aniversaris del plat d’ànimes.

4. 1932-1939, en mig full vertical, sense numerar. Diari de culte i clergat.

5. 1932-1939, en mig full vertical, sense numerar. Obra de culte i clergat.

2.6. Decrets pastorals, ordres, circulars, correspondència.

1. 1852-1856, en full, 10 numerats i molts més en blanc. Cartes circulars.

* * *

Respecte dels pergamins, l’arxiu vilafranqués ha patit grans pèrdues, car Ibarra Folgado (1950-51: 140-141) va catalogar abans de la guerra 38 documents, i ara només n’hi ha dos, amb la temàtica següent:

1. 1443, octubre, 6. Censal carregat per la vila de Morella a favor de la confraria dels Lletrats.

2. 1575, abril, 29. Butlla de Gregori XIII.

* * *

Per acabar, quatre lligalls o carpetes (tres en full i un en quarta) contenen nom­broses escriptures soltes. El primer reuneix carregaments de censals i transaccions dels segles XVIII i XIX. El segon són documents notarials, particulars i comunica­cions del segle XIX. El tercer el mateix, però del segle XX. El lligall en quarta conté correspondència, rebuts, comptes i fundacions des de 1904 a 1936, amb una gran varietat temàtica i documental (entre ells, un reglament de la Confraria del Llosar de 1925).

* * *

[L’aportació d’Antoni Tena al seu Tenal]

A banda de tota aquesta documentació, mereix un lloc especial el Tenal, manus­crit miscel·lani redactat pel doctor Antoni Tena a les acaballes del segle XVIII, que no es pot encabir en cap categoria de les anteriors. És un volum en full, amb 558 pàgines, numerades només fins a la 409 (amb moltes d’elles en blanc). No cal donar més referències, vist que ha estat editat recentment (1996), precedit d’una introducció a càrrec de professors universitaris i/o investigadors. Juntament amb l’obra del Dr. Mateu, és la principal font per a completar les manques que hi ha en diverses sèries documentals, com per exemple els benifets.

* * *

Històricament, l’arxiu es conforma com dipòsit de documentació pròpia del cler­gat: pergamins (llicències del bisbe o butlles), racionals i, des del segle XVI, els Quinque libri. No se sap res de l’organització interna, tret que el 1634 el bisbe prohi­beix traure’n cap document (Tenal: 317), o que el 1645 es mana redactar els racio­nals per anys naturals de gener a desembre, i no de maig a abril com abans (Tenal: 317-318). No serà fins el 1722 quan el bisbe Bartomeu Camacho mana nomenar un arxiver, fer caixes per desar l’arxiu i cercar les escriptures que faltaren (Tenal: 324). També una circular de 1772 renova les atribucions de l’arxiver i la cura dels documents (Tenal: 341).

Sobre els llibres sagramentals, no queda clara l’existència d’un llibre, ara perdut, entre 1536 i 1563 (que podria suggerir el Tenal: 1 i 63). A banda del contingut ofi­cial, és molt interessant en els llibres de defuncions la presència dels «anyals», quan es resava un Pare Nostre en la trona per cada difunt. I també tenen valor en tota la sèrie documentals les informacions addicionals que s’hi recullen, com la benedicció de capelles, retaules i campanes, les diverses construccions i reformes, l’orgue, epidèmies o fenòmens naturals, etc.

Respecte de les fundacions, no és fins l’any 1624 quan el bisbe, en visita pasto­ral, mana dipositar en l’arxiu les escriptures sobre els benifets (Tenal: 315). Malgrat això, no s’ha conservat res sobre els 13 benifets i 4 capellanies, especial­ment el gran llibre manat fer en visita pastoral de 1614 (Tenal: 214), ni tan sols documentació global -sí escriptures soltes- a causa del recull de censals prescrit en la visita de 1777 (Tenal: 326), o per les formalitats d’inscripció dels mateixos cen­sos en el nou registre d’hipoteques ordenat per cèdula de 1778 (Tenal: 336). Tampoc es conserva el llibre de registre general de censos prescrit el 1772 (Tenal: 341). Aquest fet converteix el Tenal i l’obra del Dr. Mateu en les fonts locals bàsiques per al coneixement d’aquestes institucions, en unió a les escriptures soltes de carre­gaments de censal que es conserven, que sempre aporten a més informació social interessant sobre els capitals invertits i les propietats hipotecades.

Sobre les 7 almoines, queda només un llibre d’una d’elles (poden trobar-se més referències en les diverses visites pastorals), i no hi ha documentació sobre l’Hospital. No es conserva, si es va arribar a fer, el llibre de clàusules testamentàries sobre obres pies prescrit en la visita pastoral de 1634 (Tenal: 317) i de nou en la de 1645 (Tenal: 318), si no és que les més importants de dites deixes figuren resu­midament en les respectives partides de defunció, com passa en d’altres parròquies.

En canvi, els originals de les visites pastorals, relligats en forma de llibre com manà el bisbe en visita pastoral de 1614 (Tenal: 314), es poden contrastar amb l’extracte que fa dit doctor Tena des de 1555 fins a 1777.

Es conserven també grans períodes dels comptes de les confraries, presos pel rector als majorals el primer mes després d’acabar l’any d’exercici, segons ordre del bisbe el 1624 (Tenal: 315), i igualment dels membres de les mateixes. Tanmateix, també hi ha llacunes, notables en algunes d’elles, atès el caràcter heterogeni de la documentació conservada.

Els racionals, malgrat la normativa promulgada sobre ells en visites pastorals com la de 1758 (Tenal: 325), s’han perdut completament, de manera que els models de racional de 1794 (Tenal: 279-311) tenen gran valor. També s’han perdut els llibres d’entrades i eixides de diners manats fer el 1772 (Tenal: 341).

Igualment, s’han perdut els llibres de determinacions del clergat (Tenal: 273). I sobre la correspondència rebuda, a més del breu llibre entre 1852 i 1856, cal unir l’extracte fet pel doctor Tena entre 1761 i 1792, amb una referència de 1720 (Tenal: 329-358).

 

Bibliografia

Cens-Guia (1995), Cens-Guia d’arxius de la província de Castelló, València, Cons. de Cultura.

J.M. IBARRA FOLGADO (1950-51), “Los archivos municipales, eclesiásticos y notariales de la provincià de Castellón”, Saitabi 8/35-38, esp. 140-141.

J. MATEU (1832), Breve historia de la villa de Villafranca del Cid en el Reyno de Valencia, València, Viuda de Muñoz.

R. MONFERRER GUARDIOLA (1985), El Temple Parroquial de Vilafranca, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura.

A. TENA HERÈDIA (1996), Tenal (facsímil precedit d’estudis), Vilafranca, Parròquia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!