VARIACIONS

De vegades la defensa dels propis drets davant d’un adversari desproporcionadament superior en la seva capacitat de generar opinió i, per tant, de subvertir el sentit comú a favor dels propis postulats, ens fa caminar enrera. Així, tot sovint renunciem a la formulació més nítida i radical de les nostres posicions perquè sabem que els nostres arguments tenen poc espai i futur en mig del control mediàtic del nostre adversari polemista. És el que ens passa amb massa freqüència quan parlem de llengua, i especialment en els darrers temps, enfrontats a les absurdes polèmiques generades pels que creuen que el castellà és injustament marginat a Catalunya. Però en aquesta ocasió la puresa dels nostres arguments és salvada i defensada, sorpresivament, des de fora. El lingüista madrileny Juan Carlos Moreno va molt més enllà en la defensa de les llengües minoritzades (i també específicament del català) del que he vist i sentit darrerament a Catalunya mateix. Els seus arguments són contundents, demolidors, inatacables.

Ha publicat recentment el llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva, una bomba que deu regirar els estòmacs de l’hortodòxia del nacionalisme espanyol, però també dels progressistes de fireta que fa quatre dies van firmar l’absurd manifest de defensa del castellà com llengua de comunicació. Els seus arguments són música per a les orelles catalanes.

Moreno denuncia el nacionalisme d’Estat que usa i manipula els drets lingüístics i ataca sense mitges tintes la imposició castellana més enllà de les fronteres de Castella. Creu que no es pot parlar d’immersió lingüística en català a Catalunya perquè una immersió implicaria introduir en un territori determinat una llengua que no li és pròpia, i per a ell és obvi que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Lògic, oi? Però l’home tampoc no s’està de dir que, de fet, no caldria ni tan sols ensenyar el castellà a Catalunya; el castellà té una situació de domini, per raons polítiques i de mercat, i no desapareixerà pas de Catalunya. En canvi el català sí que necessitat suport. En aquest sentit, creu que des de l’Estat es proposen arguments de darwinisme lingüístic, és a dir, que es considera perfectament normal que el domini econòmic i de mercat s’imposi també pel que fa a les llengües. O sigui, que si una llengua desapareix perquè no té mercat, ja està bé. Però diu clarament que la cultura no és economia, i que no només és lícit sino desitjable lluitar contra el mercat si el mercat condemna a la desaparició una forma d’expressió cultural determinada.

Moreno creu que allò normal i fins i tot desitjable seria que el castellà fos una llengua “de segona” a Catalunya, en la mateixa mesura que el català ho és a la resta d’Espanya. El problema radica, diu, en el fet que Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional i, per tant, tampoc el plurilingüisme.

Impressionant. Us proposo que feu una llegida a aquesta entrevista. També li podeu fer una ullada a aquesta altra, i si no en teniu prou, empasseu-vos el llibre. És realment recomanable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!