pepcanals

l'internauta d'Argentona

7 d'agost de 2013
Sense categoria
1 comentari

XICLETS I BURILLES

Com embruten el terra dels nostres pobles i ciutats, i la meva opinió sobre com lluitar contra els carrers bruts.

Llegeixo en el diari ARA d’avui que a Barcelona s’han retirat 56.000 xiclets del terra des del març i que l’Ajuntament estima que pot haver-hi més d’un milió i mig enganxats a terra de la ciutat.

El cost aproximat es de vint cèntims d’euro per unitat o sigui que si es volen eradicar tots els cost superaria els 300.000 euros.

El responsable del Ajuntament diu que cal un canvi de consciència de la ciutadania.

Hi estic d’acord. Però al meu entendre aquest canvi de consciència es pot aconseguir a llarg termini amb campanyes, que també tenen el seu cost, i amb educació ciutadana.

Però a curt termini penso que cal també fer complir la normativa, o sigui l’ordenança municipal.

Si per exemple visitem webs turístiques de la ciutat de Singapur trobem advertències del car que ens pot sortir tirar una burilla, un xiclet o un paper en el terra.

Cercant a Google em sorprèn que posant: “multa por tirar colillas barcelona”, la noticia més habitual es que l’any 2010 l’Ajuntament va posar 212 multes per aquest concepte.

L’ordenança municipal considera una infracció lleu llençar xiclets, puntes de cigarretes o qualsevol altre deixalla, amb una multa com a màxim de 450’76€ en funció d’una sèrie de circumstancies, com la reiteració.

Al meu entendre es podria fer una campanya de conscienciació i a continuació començar a multar als incomplidors. De ben segur que quan la noticia comencés a circular baixaria molt el llançament d’aquestes deixalles.

Si féssim una enquesta de si volem una ciutat neta de xiclets i burilles segur que la gran majoria diria que es clar que si, i malgrat aquesta resposta molts dels que ho voldrien a l’hora de la veritat no actuen per aconseguir-ho.

  1. Fer campanyes! Fer pedagogia. Tenir la gent ensenyada. Qui ho ha de fer si no? Els mestres ja fan prou i ho fan amb la mainada. Cal pedagogia per a la gent gran, per als pares i no pares. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!