pepcanals

No hi ha cap dubte que Internet ens facilita molt la vida i, encara més, a l’hora de planificar sortides turístiques, entre webs “oficials” i aportacions dels internautes tenim informació per donar i per vendre.
Per preparar la sortida d’avui m’he basat en rutadelmodernisme una bona web del Ajuntament de Barcelona on trobem una ruta amb 116 obres.
Avui ens hem dedicat a les 19 primeres. 

Novament arribem a BCN amb rodalies des de Cabrera de Mar i aquest cop baixem a l’Arc de Triomf ja que es on comença la ruta.
A pocs metres de la sortida de l’estació tenim les dues primeres obres, sortint a la dreta,  al passeig de Sant Joan, la Casa Estapé, i sortint a ma esquerra, l’edifici de la Hidroelèctrica. Com aperitiu no està malament, un parell de fotos i cap l’Arc de Triomf, present des del primer moment.
Passeig Lluís Companys relaxant fins el Part de la Ciutadella, que recordem varen ser els terrenys seu de l’exposició universal del 1888 essent la porta d’entrada l’Arc esmentat.
Un parell de fotos al Castell dels tres dragons que es un dels primers exemples del modernisme barceloní ja que es va construir entre 1887 i 1888, essent l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
A tocar tenim l’Hivernacle i l’Umbracle, que trobem tancats, i força deteriorats però podem veure l’interior. 
Camí del nostre següent punt modernista passem per davant del Mercat del Born, en ple treball de reconstrucció i adaptació.
El Passeig del Born ens porta fins la Basílica de Santa María del Mar, malgrat no està en la ruta aprofitem per entrar i donar-hi una volta.
Pujem per carrer Argenteria i seguim per Jaume I, plaça de Sant Jaume i carrer Ferran, on trobem la cerveseria Molly’s Fair City, que es el sisè punt d’interès de la nostra ruta i que malauradament no obren fins la tarda, pel que decidim anar a fer un té a la Plaça Reial on tenim la font de les Tres Gràcies i els fanals dissenyats pel jove Antoni Gaudí l’any 1878, que es el setè punt de la ruta.
Després d’un petit descans ens dirigim a l’obra mestre de la nostre ruta d’avui el Palau Güell . Haig de reconèixer que desconeixia totalment la seva existència i tant a la Maribel com a mi ens ha sorprès molt gratament, els 10 euros per cap d’entrada ens en semblat  correctes amb un audioguia molt interessant. Es faci o no la ruta modernista es molt recomanable una visita per conèixer com vivia la gent bé de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX.
Ens saltem la novena parada, el London Bar, el mateix carrer del Palau i comencem a pujar per la Rambla, on observem l’antiga camiseria Bonet i al seu costat el Cafè de l’Òpera, pujant per la Rambla a ma dreta, num. 72 i 74.
Pujant a ma dreta trobem el carrer Sant Pau i en el número 9 l’Hotel España que, per una manca de bona planificació no havia incorporat com visita obligada el seu interior, però que veient la visita virtual de la web i la possibilitat de, pagant 5 euros, fer una visita, ens queda pendent.
Ens saltem l’Hotel Peninsular al mateix carrer Sant Pau i seguim Rambla amunt, fins trobar a ma dreta la Casa Doctor Genové amb un excel·lent treball de ceràmica.
Uns metres més amunt trobem la pastisseria Escribà a l’antiga Casa Figueras amb una recarregada decoració modernista.
Passem per davant del Mercat de la Boqueria i com no per la Casa Beethoven, Palau de la Virreina, la casa Francesc Piña (Joieria Bagués) i l’esglèsia Betlem.
A l’altre acera de la Rambla hi trobem el Palau Moja antiga propietat dels marquesos de Comillas, dels que una filla es va casa amb el propietari del Palau Güell.
Acabem el nostre recorregut modernista d’avui amb les botigues “El Indio” i “Muy Buenas” del carrer del Carme.
Fem un recorregut cercant algun Restaurant amb un menú correcte i finalment acabem al carrer Xuclà a can Sagarra, menú correcte i bona atenció.
Ben dinat anem al carrer Petritxol a comprar els torrons a Torrons Vicens i mentre la Maribel va al Corte Inglès jo vaig a la botiga de Vilaweb a comprar l’amic invisible pel meu nebot.
16:21 tren destinació Blanes que ens deixa a les 16:59 a Cabrera de Mar i un quart de sis ja estem a casa ben cansats.