pepcanals

Dimecres 28 de novembre, cap a Barcelona a fer la segona sortida oci-cultural, visita al Barri Gótic.

Arribem en tren des de Cabrera de Mar a la Plaça Catalunya, un dia ennuvolat però temperatura correcte per l’època en que estem.

Baixant pel Portal del Àngel trobem unes parades de productes artesans que passem sense cap contratemps ;).

Així arribem a la Plaça Nova i en una terrassa amb estufes, d’aquestes que s’han posat tant de moda, gracies als fumadors, fem un cafè mentre li explico a la Maribel que ens trobem a la porta d’entrada a la ciutat romana de Barcino i li faig notar la còpia d’un fragment de l’aqüeducte que portava l’aigua a la ciutat des de les fonts del Besòs a Montcada.

També aprofito per fer-li veure els frisos dissenyats per Pau Picasso del Col·legi d’Arquitectes amb tres motius diferents segons el carrer on són.

Carregades o descarregades les piles ens dirigim cap a la Casa de l’Ardiaca, residència, com no, de la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques des del segle XII, amb un preciós pati central porxat i amb una terrassa superior al més pur estil Romeu i Julieta.

A la seva entrada i destaca una bústia amb unes orenetes representatives de la llibertat de la justícia, va ser seu del Col·legi d’Advocats, i una tortuga simbolitzant la lentitud dels procediments burocràtics.

Dins de la casa s’hi troba des del 1921 l’Arxiu històric municipal de Barcelona.

A poques passes hi trobem la Catedral de Barcelona, Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, que feia molts anys que no visitava i de la que tenia un record molt borròs.

Em sorprenen les 25 capelles laterals on hi trobem sants per tots els gustos i malgrat cada una té un sant principal aquest hi conviu amb mols altres. Destaca per la seva posició i antiguitat la capella de Santa Llúcia.

Passegem pel claustre datat el segle XIV i de nou dins accedim a la zona de la cripta on hi descansen les restes d’una de les patrones de Barcelona, Santa Eulàlia i que dona nom al temple.

Pujant des de les escales de la cripta podem observat en tot el seu esplendor el cadiram del cor, destinat a reunir els membres del Toisó d’or durant la visita del emperador Carles V d’Alemanya el 1517

Un cop fetes les fotos de rigor sortim a l’avinguda de la Catedral on des de fa dos dies està oberta la popular fira de Santa Llúcia hi podem trobar tot el necessari per decorar les llars en aquestes festes de Nadal.

Deixem la visita de Museus com el de la Catedral o el Diocesà per altres ocasions, la Maribel no es massa de museus i potser el dia que jo els vulgui visitar ella visitarà les botigues de la zona.

Breu parada a la porta de la seu principal de Catalunya Caixa per saludar a la nostre jove Teresa destinada aquí des de fa uns dies.

La nostra següent parada es a la plaça Ramon Berenguer on des de l’escultura eqüestre del comte català podem veure un llenç de muralla romana datada el segle IV d.C.

A poques passes ens endinsem dins la Plaça del Rei on ens rep l’escultura Topos d’Eduardo Chillida, que amb aquesta fa un homenatge a la ciutat medieval.

Deixem per un altre dia el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) on hi ha principalment objectes procedent d’excavacions molts d’ells de l’època romana.

Coincidim a la plaça amb un grup de segon d’un IES de Barcelona i penso, que difícil es la tasca de mestre i més en aquestes edats.

Amb les vistes del Palau Reial Major entrem al Palau del Lloctinent del segle XVI i gaudim del seu pati renaixentista. El Palau es actualment la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Per cert demà l’Institut Nova Història presenta a Arenys de Munt el Manifest: “Volem que l’Arxiu de la Corona d’Aragó recuperi el nom original d’Arxiu Reial de Barcelona”.

Fem una petita parada en el bonic jardí del Museu Marès situat en una part dels espais que ocupava l’antic Palau Reial Major dels comtes de Barcelona amb dues grans seccions una d’escultura i un altre anomenada Gabinet del col·leccionista

Al carrer Paradís 10 on està el Centre Excursionista de Catalunya hi trobem la Columnes del Temple d’August amb més de 2000 anys d’història. Es tot el que queda del temple d’August construït el segle I a.C. que feia 37 metres de llarg per 17 d’ampla i a la part frontal hi havia sis columnes de 16 metres d’alçada.

Passant pel cor de la ciutat la Plaça de Sant Jaume i pel costat de la seu de la que va ser l’oficina principal de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, ens dirigim cap a l’església de Sant Just i Pastor, que la tradició considera la més antiga de Barcelona, segons sembla Lluís el Piadós l’any 801 la va fer construir després de la reconquesta franca de la ciutat. En aquesta església es varen casar els meus sogres fa 63 anys!
A la mateixa plaça de Sant Just i trobem la font de Fivaller d’estil gótic.

A poca distància, al carrer Ciutat, hi trobem el MIBA (Museu d’Idees i Invents de Barcelona), no més donem un cop d’ull al seu aparador.

Tornem a passar per la Plaça de Sant Jaume on l’edifici del Ajuntament i el Palau de la Generalitat hi estan cara a cara, però en aquests moments no enfrontats políticament.

Tornant cap a la zona propera a la catedral, al costat de l’entrada del claustre a la Plaça Garriga i Bachs hi trobem el Monument als Herois de 1809 on s’hi representen cinc màrtirs que van ser executats després del intent d’insurrecció contra les tropes franceses durant l’ocupació de 1808. Es tracte d’una escultura de cinc peces de bronze de Josep Llimona realitzada l’any 1929.

Des d’allà ens endinsem en els estrets carrerons del Call on s’hi troba el Museu d’Història de Barcelona, la seu principal, situat a l’antiga casa del segle XIV coneguda com la Casa de l’Alquimista o la Casa del Rabí.

Fem via cap a la Plaça de Sant Felip Neri que era la porta d’entrada del Call i on les guies diuen es pot gaudir d’un entorn de pau i silenci, no va ser el cas ja que la plaça estava plena de nens i nenes de l’escola allà ubicada i que devien estar a l’hora del pati.

Atabalats per les juguesques infantils no varem ni intentar entrar a l’església que va quedar pendent, com la visita al Museu del Calçat que es troba allà mateix.

De plaça a plaça i d’església a església fem cap a la plaça del Pi on trobem l’església de Santa Maria del Pi amb la seva campana Antònia, mentre faig un intent per veure-la per dins la Maribel veu més interessant entrar a la botiga outlet de Custo. A la plaça hi sobreviu un pi ja que diuen que en aquest indret hi havia hagut un bosc de pins i d’aquí li ve el nom.

Els carrers Petritxol i Portaferrissa ens porten a la Rambla i com ja es l’hora de dinar ens acostem al mercat de la Boqueria i un correcte menú de La Gardunya ens permet recuperar forces.

No més ens queden dues coses pendents la (17) Necròpolis romana de la plaça Vila de Madrid amb un espectacular jaciment de sepulcres amb 70 tombes datades entre els segles II i III d.C. observem clarament com els romans construïen els seus cementiris fora muralles, al costat de camins i en línia. A la mateixa plaça hi trobem una font amb una escultura de marbre blanc dedicada a La Maja obra de Lluis Montané.

A la plaça també s’hi troba un Decathlon on tampoc trobem el suèter que la Maribel fa dies que busca, però si dues tovalloles, primera compra.

Pel carrer Canuda tornem cap el Portal del Àngel i fem una entradeta al carrer Montsió per veure el cafè restaurant “Els quatre gats” (18) centre de les trobades dels intel·lectuals de la Barcelona modernista de finals del segle XIX.

Un cop a la plaça de Catalunya entrada obligada als magatzems… on tampoc trobem el suèter però si una gorra per la Maribel estar preparada pels dies de fred que diuen estan a punt d’arribar.

No més hem d’esperar cinc minuts a l’andana i el tren destinació Mataró ens deixa a Cabrera i set hores després de la sortida ja tornem a estar a Argentona.

Segona sortida tancada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!