Si no hi ha un canvi de darrera hora en poc més d’un mes els catalans podrem anar a votar i decidir si acceptem l’Estatut que han polit a les Corts espanyoles.
Aquests dies entre la premsa i els blocs n’he llegit de tots els colors.
Excepte ERC la resta de partits polítics tenien clar quin seria el seu vot.
El Partit Popular s’hi ha oposat des de el primer moment, oposició tant al projecte que es va aprovar en el Parlament català, com a la reforma, retallada, o digueu-li com vulgueu realitzada a Madrid. Per tant el seu vot es clar, NO.
El PSOE-PSC, segurament amb moltes discussions internes, han passat d’una certa desconfiança al text català, a un suport total al text reformat a la capital. Per tant el seu vot també es clar, SI.
CiU, partit que no oblidem va ser el guanyador de les darreres eleccions catalanes, però que està a la oposició, estava a favor del aprovat a casa i quan va aconseguir el protagonisme que desitjava (Zapatero-Mas) va tenir clar també quin seria el seu vot, SI.
Iniciativa, per a mi amb un component de sorpresa, també esta pel, SI.
I en els darrers dies, després de moltes dubtes, ERC ha decidit demanar el, NO.
Els ciutadans hem de decidir, primer si volem o no anar a votar. Quasi sempre he estat un defensor de que anar a votar es el que s’ha de fer, si bé reconec que en algun cas, decebut per com anaven els aconteixements, no he fet el que penso es el correcte.
Tinc molt clar que no puc votar SI. Arguments en tinc a mans plenes, però si ni ha un que supera a tots es la visió d’aquesta filmació http://www.youtube.com/watch?v=GJtK06U0oQo&eurl
penso que sobre les paraules.
Sembla que si no puc votar SI, l’altre opció es votar NO. I en aquest punt, com ja comentava fa uns dies es on tinc les meves dubtes. Tinc clar que no vull recolzar aquest Estatut “infumable” (Inaceptable, de mala calidad, sin aprovechamiento posible), que es com va qualificar fa pocs dies el president de la comissió parlamentaria mister Guerra, el projecte d’Estatut que va aprovar el nostre Parlament, i del que tant contents estaven tots els nostres representants, menys com no els “peperos”.
Però tampoc vull que el meu vot es barregi amb els vots del P.P. Suposem que els vots negatius arribin a un 30%, qui pot impedir que el senyors Piqué i Rajoy, traient pit, facin seus una gran part d’aquests vots, dient que la part espanyolista del PSC i la part més a la dreta de CiU ha donat suport a la seva proposta.
Sembla clar que el SI serà el que guanyarà, però el que realment m’agradaria saber es quina part de la societat catalana el que vol es un Estatut que els seus mínims fossin els del 30 de setembre.
El vot nul, ben organitzat, podia haver estat una opció, hi ha iniciatives en aquest sentit en marxa, però tinc la impressió que la decisió de les bases d’Esquerra ens han retallat aquesta possibilitat. Fins i tot l’opció del vot blanc podia haver estat una opció per mesurar la força, però potser ens fa por fer el ridícul i votant NO sumarem més, encara que sigui fent pinya amb els vots del P.P.
A continuació afegeixo algunes opinions llegides aquests darrers dies.
Avui, a Esquerra, la sensació és agredolça. La millor notícia és que les bases guanyen i es mantenen íntegres diguin el que digui els seus dirigents. La pitjor és que, ara per ara, a Esquerra, aquells dirigents que han intentat manipular el partit hi continuen al capdavant – doi
La resolució de la reunió extraordinària que l’executiva ha celebrat aquest divendres és molt clara: ERC aposta pel no sense desmerèixer altres formes de rebuig a l’Estatut Mas–Zapatero: el blanc i el nul. (El blanc frena el sí, mentre que el segon no hi interfereix) – Saül Gordillo
ERC va tenir un paper molt important en l’elaboració del Projecte de Reforma d’Estatut què es va aprovar el 30 de setembre de 2005 al Parlament de Catalunya. Per tant, l'”Estatut del Parlament” ens el sentim nostre. En canvi, l'”Estatut de la Moncloa”, el què sorgeix del pacte Mas-Zapatero, el Projecte de reforma d’Estatut finalment aprovat pel Congrés de Diputats, i previsiblement pel Senat, no és el nostre Estatut. Ni el fem nostre ni ens hi sentim identificats. Ha canviat el 67% dels articles de l’anterior, fins a deixar-los irreconeixibles. Ha desvirtuat totalment les qüestions essencials de l’Estatut del Parlament: reconeixement de la nació, model de finançament, principals competències bàsiques. Hi ha hagut una “bona passada de ribot” (Alfonso Guerra dixit) fins a deixar-lo “net com una patena” com volia el president Zapatero. Per cert, aquesta ha estat la única promesa què ha complert pel què fa a la reforma de l’Estatut de Catalunya – Antoni Soy
Ni la gènesi ni la tramitació ni l’aprovació de l’Estatut han estat presidits per la lògica. Són altres factors els que han condicionat l’escenari: la utilització de la idea per fer fora CIU del govern, el tacticisme del PSC per portar Zapatero a la Moncloa, l’acefàlia – en paraules de Carretero – del Govern de la Generalitat, l’habilitat de CIU per evidenciar el desgavell del tripartit, la visceralitat dels poders de l’Estat ( PSOE, PP, Banc d’Espanya, jutges, bisbes, exèrcit…), els dubtes d’ERC … tot menys la lògica – Jaume Ciurana
"Creixen, doncs, les possibilitats que la consulta popular acabi en un fracàs per als partidaris del sí, perquè, encara que sigui l’opció triomfadora, pot acabar amb un percentatge tan baix que resulti políticament insostenible, i a sobre amb una gran abstenció. Recordem-ho una vegada més: el 1979, l’Estatut de Sau va ser votat pel 59% del cens, el 88% del qual va dir sí." Això ho diu Carles Pastor a El Peródico.Ara que les bases d’Esquerra ens han donat una lliçó de democràcia interna, potser que les comparem amb les bases de CDC". Això ho diu Xavier Rius a l’E-notícies. També diu que "les bases de CDC estan anestesiades" -Xavier Mir
Por consiguiente, tal como ha anunciado Mariano Rajoy, el Partido Popular se ha de volcar en una campaña intensa, firme, entusiasta y de perfil muy alto. A partir de ahora y hasta el próximo mes de junio el objetivo de que la suma de los noes y las abstenciones superen netamente a los sies ha de ser la máxima prioridad del centro-derecha español – Aleix Vidal Cuadras.
Una vintena d’entitats nacionalistes i independentistes van presentar ahir la campanya Diguem no per demanar el vot en contra de l’Estatut en el referèndum del proper 18 de juny.
El portaveu de la iniciativa, Carles Riera, va manifestar que un dels motius que ha impulsat la campanya és que l’Estatut "és un obstacle perquè Catalunya iniciï un procés d’autodeterminació". Una altra portaveu, Blanca Serra, va matisar que mentre que "el front del no és el front de la nació", el "front del sí és el de la subordinació" – AVUI
Podría decirse que también es una nulidad el invento de esta novedad de voto, al margen de los tres clásicos y únicos: sí, no o blanco. Semejante capciosidad se debe al propósito por parte de ERC de que sus virtuales no no se vean mezclados con los del PP, que ha proclamado desde el primer momento su voto negativo. Tan confuso es el voto nulo, que las Joventuts d´Esquerra, valiéndose de que sus decisiones son asambleísticas, han decido votar no. Igualmente varios sectores territoriales, como el pirenaico, han optado por el no. Si el Govern de la Generalitat, con su president a la cabeza, hace propaganda en favor del voto, los consellers de ERC no pueden predicar lo contrario. Y así ha sido como han querido hallar la solución recomendando votar… pero con nulidad – Carlos Sentis (L.V.)
La militancia de cada partido puede decidir lo que crea oportuno. Pero el electorado asiste con perplejidad al laberíntico proceso de un Estatut que salió con euforia del parlamento catalán el 30 de septiembre y va a llegar a las urnas el 18 de junio con recortes sustanciales.
Es lo más que se podía conseguir, dicen los socialistas y los de Iniciativa. Gracias a CiU, se ha conseguido salvar los muebles, argumenta Artur Mas con interesantes símiles marineros y sin mencionar que la famosa foto con Zapatero se podía comparar con la referencia bíblica del plato de lentejas.
Se dará la circunstancia que el No será igualmente reivindicado por el Partido Popular y ERC, digan lo que digan las cúpulas de los distintos partidos. No está previsto que las papeletas negativas incorporen la intención del No. A efectos estadísticos, el No tendrá dos paternidades, la de la derecha española y la de los independistas catalanes. Es bien curioso.
Las victorias tienen muchos padres pero las derrotas quedan siempre huérfanas. Las dos fuerzas mayoritarias catalanas dirán Sí y querrán atribuirse, aunque sea equitativamente, la victoria. Si es que finalmente la mayoría de catalanes se pronuncia a favor del Sí, lo que está exclusivamente en manos de un electorado tan plural como diverso que en estos momentos está bastante confuso – Lluis Foix (L.V.)
Nosaltres proposem el vot Vull la independència de Catalunya perquè creiem (i de fet tenim molts senyals) que avui dia ja hi ha una majoria social a favor de la independència de Catalunya. I com nosaltres no podem convocar un Plebiscit, aprofitem i aprofitarem tots els referèndums que es facin exclusivament a Catalunya (Comunitat Autònoma de) per demanar un vot per la independència. Com un primer pas per a convocar un de veres. Surt barat i ningú ho pot aturar – Marc Belzunces
I MOLTS MÉS……
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els corifeus de CyUPSOE, i excrescències, volen tractar els catalans d’idiotes: si voteu NO us assimileu al PP.
Per sort el poble és prou madur per saber que:
Per tant, deixem-los que bramin (brams d’ase no van al cel) i siguem clars en la nostra resposta: NO és això, companys! Votem NO, i deixem a la cuneta tots els capitostos que s’han venut a Espanya per un plat de llenties.
Doncs jo tampoc tinc clar el que he de votar.
Amb el nul m’hi hagués sentit força còmode.
No és que ara el nul ja no sigui vàlid, puc votar nul si vull, però segurament ara el nul no serà més que un vot residual i m’agradava perquè podia ser una decisió de força dels sobiranistes del partit que siguin… Jo no em sento lligat a cap partit concret, però si finalment el no d’ERC fa que el no sigui amb diferència la opció que uneixi al sobiranisme, doncs potser m’hi apunto.
També em preocupa ajuntar-me amb els del PP i els espanyolistes… jo crec que no són tants pocs com alguns volen veure, i tot i això, em farà mal veure a Rajoy o Boadella contents d’un no molt elevat…
El blanc, que en realitat no és més que un no canviant-li el color i que serveix exactament igual que el no per tombar l’estatut m’hagués agradat com a alternativa per no barrejar-nos…
ja veurem… però potser el millor serà seguir el corrent majoritari… tapant-me el nas a l’hora de votar i no pensant que estic votant el mateix que Boadella. Només de pensar-hi ja em fa mal la panxa.